Ref: “La pianista” de Michael Haneke

la-pianista-poster1

Basada en la novel·la homònima d’Elfriede Jelinek (Premi Nobel de Literatura, 2004)

Director: Michael Haneke
Intèrprets: Isabelle Huppert, Benoît Magimel, Annie Girardot, Anna Sigalevitch, Susanne Lothar, Udo Samel, Cornelia Köndgen
Guió: Michael Haneke
Any: 2001
Nacionalitat: Àustria / França

Premis al Festival de Cannes 2001:
– Gran Premi del Jurat
– Millor actriu per Isabelle Huppert
– Millor actor per Benoît Magimel

Sinopsi:
Erika Kohut imparteix classes de piano en el Conservatori de Viena. Viu amb la seva mare, la qual la controla a tota hora i exerceix sobre ella una forta repressió sexual. Quan Erika escapa de la influència de la seva mare acudeix a espectacles porno i autocines on es masturba mirant com ho fan altres parelles. Un dia Erika acudeix a casa d’uns coneguts a donar un concert privat de piano. Allí coneix al jove fill d’aquests el qual s’enamorarà bojament d’ella. A partir d’aquí comença una tortuosa relació que els durà a ambdós fins al límit…

Comentaris de César López Davila:
“Que Michael Haneke no és un director corrent ja va quedar palès en les seves anteriors pel·lícules estrenades a Espanya “Funny Games” i “Codi Desconegut”. La primera explorava la violència d’una forma brutal, gairebé feridora mentre que la segona tenia la incomunicació com tema central amb una fantàstica Juliette Binoche com a protagonista. Vam poder comprovar llavors que Haneke, lluny de la feblesa o “cursileria” amb la qual altres directors plasmen la realitat en les seves pel·lícules, tria el camí més sincer i, alhora, el més dolorós per a mostrar-nos-la. Doncs bé, aquesta mirada freda que apareixia en els seus anteriors films es veu potenciada en “La Pianista”. El director gaudeix fent-nos testimonis directes de la decadència interior d’aquesta professora de piano la vida de la qual està marcada per una mare possessiva i una total alienació de la societat. Aquest control absolut per part de la seva mare duu a la protagonista a desenvolupar uns instints sexuals depravats els resultats dels quals van des de les visites habituals a cabines i shows pornogràfics fins a l’automutilació. Haneke ens mostra la vida d’aquesta dona d’una forma totalment distant i fent-nos saber, des de l’inici de la pel·lícula, que la inadaptación de la protagonista és totalment irremeiable i que mai podrà arribar a fer una vida normal. I és aquesta certesa la que fa la pel·lícula tan desalentadora, tan dura i, alhora, tan sincera. Perquè el que aquí pretén el director no és incomodar-nos sinó mostrar-nos la realitat tal qual ell la veu, tan com és en realitat per molt que, en ocasions, no vulguem veure-la. Potser no és quelcom que es trobi en el nostre entorn (o si) o alguna cosa que ens sigui propera, però és quelcom que, sens dubte, existeix.
En definitiva, “La Pianista” suposa una feroç crítica a l’alta societat austríaca alhora que ens mostra d’una forma descarnada, freda i sincera allò que tots sabem que existeix però que ens neguem a veure.”

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under 0 Degree in Architecture (m), 0 Studies (m)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s