Giovanni Battista Piranesi: un apunt

La figura de Giovanni Battista Piranesi ha crescut amb el temps. No vull dir que no fos un artista importantíssim a la seva època, capaç de canviar la historia del gust a través només de l’art del gravat, sinó que la fortuna crítica de Piranesi ha anat in crescendo d’ençà de la seva mort el 1778.

Sí, amb quasi dos segles i mig de perspectiva, podem observar i entendre Piranesi i adonar-nos que la seva proposta s’ha incorporat perfectament en el flux del temps, amb la modernitat. El negre cervell de Piranesi, -parafrasejant la gran Yourcenar– és però polièdric. Hi ha tants Piranesis com aspectes del seu món que vulguem abordar. L’arqueòleg defensor de la romanitat de Della Magnificenza, el cronista de les Vistes de Roma, el visionari de les Carceri, el difusor de l’estil Lluís XV de Vasi e Candelabri, etc. Piranesi és un artista de frontera, com Goya. Viu a cavall de dues èpoques: del Romanticisme i del Neoclassicisme. És més, defensa amb passió romàntica el dogma rigorós d’allò que és neoclàssic. Quan llegim els seus escrits teòrics veiem que és un dogmàtic. Tot s’hi val per defensar l’origen romà de l’Antiguitat davant de l’atac dels filohel·lenistes. És capaç d’argumentar amb refistolada retòrica ciceroniana que abans que els romans hi havia els etruscos. I abans?. Ni una sola paraula de Grècia. Per Piranesi, el món antic comença i acaba en Roma. Roma contra Grècia. Piranesi contra Winckelmann. Aquest combat és el que manté en tensió les darreres dècades del segle XVIII, un temps marcat per les noves descobertes arqueològiques que veuen néixer la poètica silenciosa de la ruïna.

Piranesi és un poeta de la ruïna, sí. Un poeta i un anatomista, també. Un poeta que banya les seves vistes dels vestigis del que fou la Ciutat Eterna i dintorni amb el clarobscur de la tinta i el blanc del paper i un anatomista que alça, per exemple, un sistema de clavegueram del Campo Marzio per defensar una idea: com els romans ningú en obres d’enginyeria pública. En ell tot és exagerat, des de les vistes, que les allarga i sobredimensiona incorporant petites figuretes de tal manera que els grandtouristes que descobrien Roma després d’haver vist les vistes de Piranesi quedaven del tot decebuts, fins als adjectius superlatius que utilitza: sempre la magnificenza…

Piranesi és un inventor d’imatges, el primer surrealista de la historia de l’art que portat per l’opi crea el món subterrani que més d’un segle després escriurà Dostoievski: la memòria del subsòl. I ho fa amb la sèrie de les Presons que és un dels projectes gràfics més desastrosos de la historia en un sentit purament comercial. De la primera edició, se’n venen poquíssims exemplars i es veu abocat a regravar les planxes per fer-les més atractives. Poc podia pensar aquell home, que portat per la frustració regrava la seva obra per fer-la més comercial, que passaria a la història per aquelles imatges on l’home perd la centralitat que tenia des del Renaixement. Les Carceri son l’embrió del cinema soviètic d’avantguarda, especialment d’Eisenstein que va confessar que s’hi havia inspirat quan filmava La Vaga. I d’Eisenstein a Blade Runner hi ha tan sols un pas, com d’Escher al món laberíntic dels jocs de les nostres videoconsoles. L’origen d’aquestes imatges està en la fantasia de Piranesi.

Per què els seus gravats son relativament assequibles?. Per dos motius: primerament perquè va gravar molt i es varen fer moltes copies: ell i la seva família vivien d’aquesta producció gràfica. I segon, perquè Piranesi va ser només un gravador, -a diferencia d’altres gravadors que foren grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya o Picasso, per posar quatre noms paradigmàtics-, i l’únic edifici seu que es va fer realitat fora dels seus gravats, Santa Maria del Priorato a la Piazza Cavalieri di Malta de l’Aventino romà, és una mona de Pasqua. Allà, però, descansa l’home que va escriure el seu nom en l’aiguatinta d’un paper com Keats ho va fer, a prop, en l’aigua.

Artur Ramon

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under 0 Degree in Architecture (m), 0 Studies (m)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s