
Durant el mes de gener de 2012 ha estat anunciat el nou projecte municipal per a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Si cliqueu aquí us podreu descarregar un recull de premsa de les notícies i articles apareguts als diaris.



Durant el mes de gener de 2012 ha estat anunciat el nou projecte municipal per a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Si cliqueu aquí us podreu descarregar un recull de premsa de les notícies i articles apareguts als diaris.


Arxivat sota Projectes 6 (2011-12), Referències
Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_les_Gl%C3%B2ries_Catalanes
Cartografia Barcelona:
http://w20.bcn.cat/cartobcn/Default.aspx?lang=ca
Associacions de Veïns i Veïnes:
www.glories.cat
Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya:
http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/10/transformaciO_urbana_de_la_plaCa_de_les_glOries_i_entorns_barcelona_3006.php
Barcelona Turisme:
http://w3.bcn.es/turisme/0,4022,495525130_1192991838_1,00.html
Mercat de Bellcaire “Els encants vells”:
www.encantsbcn.com
Arxivat sota Projectes 6 (2011-12), Referències
Amb el projecte de l’etapa Hereu:

Amb el projecte de l’etapa Trias:

Arxivat sota Projectes 6 (2011-12), Referències
1925-27:

Anys 1930:

1952:

1956-57:

1961:

1963:

1966:

Anys 1970-80:


1973:

1983:

1988:

1991:


1992:


Anys 2000:


2011:

Arxivat sota Projectes 6 (2011-12), Referències

Emplazamiento
La Plaça de les Glòries Catalanes fue concebida en el plan del Eixample (1859) de Ildefons Cerdà como uno de los grandes centros de Barcelona, donde confluyen tres de los ejes más importantes: la Avenida Diagonal, la Gran Via de las Corts Catalanes y la Avenida Meridiana.
A lo largo de la historia ha tenido diferentes configuraciones. La ordenación actual de la plaza corresponde a un proyecto que se llevó a cabo entre 1990 y 1992. Muy recientemente el Ajuntament de Barcelona acaba de dar a conocer las ideas principales del plan que está elaborando para reformular la plaza y todo su entorno, que incluye el soterramiento del tráfico de la Gran Via y el derribo del actual anillo.
En este curso de proyectos proponemos partir de la nueva propuesta del ayuntamiento para todo el conjunto de la Plaça de les Glòries pero manteniendo el anillo como estructura llena de posibilidades, con el objetivo de buscar su reutilización y reactivación.

Programa
Se propone una mezcla de usos que se retroalimenten y que hagan del lugar un espacio rico en cuanto a diversidad y en cuanto a horas diarias de actividad.
Tomando como base una edificabilidad de 9500 m2 (el equivalente a la superficie en planta del anillo), los programas concretos deberán ser definidos por el alumno manteniendo aproximadamente la siguiente proporción:
- 33% comercio
- 33% terciario
- 33% equipamientos
Los programas previstos deberán tomar como punto de referencia el anillo, para agarrase o pegarse a él, ponerse encima suyo o protegerse debajo, etc.
Estos usos se entrelazarán con un espacio público que podrá desarrollarse, también, a diferentes niveles.
Arxivat sota Projectes 6 (2011-12)
Presentació de Projectes 6: dijous 26 de gener de 2012 a les 16.00
16:00 – 17:30 > Conferència inaugural dels Foros ESARQ 2012 a càrrec de Vicente Guallart: “Barcelona: 10 projectes estratègics per a 1 de ciutat”
Aquesta conferència servirà d’introducció a l’exercici proposat a Projectes 6.

17:30 – 18:00 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
18:00 – 19:30 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Joao Álvaro Rocha
- Miquel Lacasta
- Felip Pich-Aguilera
19:30 – 20:00 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
Arxivat sota Projectes 6 (2011-12)
Els professors de Projectes 6 són:
Arxivat sota Projectes 6 (2011-12)

“La lección de las ruinas. Presencia del pensamiento griego y del pensamiento romano en la arquitectura”
Alberto Ustárroz, Fundación Caja de Arquitectos, Colección Arquia/Tesis, 1997
El autor de este ensayo — cuyo origen está en su Tesis Doctoral leída en 1990 — se reconoce de entrada como aprendiz en las ruinas. Más aún, este aprendizaje — ruinas y viajes — es parte fundamental de su manera de pensar y construir la arquitectura. Por ello, desde el sentimiento y la pasión, ha buscado racionalizar esta experiencia — La lección de las ruinas — en este texto a modo de confesión que, por fuerza, habrá de ser íntima y general.
Lección que recoge la particular relación que la arquitectura, como pensamiento y práctica, ha establecido con las Ruinas, esto es, con fragmentos de su pasado griego y romano: un pasado que constituye la médula de la tradición arquitectónica. Ruinas, tradición de los antiguos, que generan un pensamiento griego, un pensamiento romano de la arquitectura: pensamientos que no desaparecen sino que, inagotablemente, cambian de aspecto según las obras que provocan en cada momento. Entrecruzamiento creativo — Ruinas y presente — adivinando en aquéllas y también en las arquitecturas que así se han originado a lo largo del tiempo, con las que el autor se siente solidario, en la medida que le sirven para explicar su propia relación con la arquitectura.
+ información y descarga del libro en pdf: clica aquí
Arxivat sota Delicatessens, Projectes 5 (2011-12), Referències

La figura de Giovanni Battista Piranesi ha crescut amb el temps. No vull dir que no fos un artista importantíssim a la seva època, capaç de canviar la historia del gust a través només de l’art del gravat, sinó que la fortuna crítica de Piranesi ha anat in crescendo d’ençà de la seva mort el 1778.
Sí, amb quasi dos segles i mig de perspectiva, podem observar i entendre Piranesi i adonar-nos que la seva proposta s’ha incorporat perfectament en el flux del temps, amb la modernitat. El negre cervell de Piranesi, -parafrasejant la gran Yourcenar- és però polièdric. Hi ha tants Piranesis com aspectes del seu món que vulguem abordar. L’arqueòleg defensor de la romanitat de Della Magnificenza, el cronista de les Vistes de Roma, el visionari de les Carceri, el difusor de l’estil Lluís XV de Vasi e Candelabri, etc. Piranesi és un artista de frontera, com Goya. Viu a cavall de dues èpoques: del Romanticisme i del Neoclassicisme. És més, defensa amb passió romàntica el dogma rigorós d’allò que és neoclàssic. Quan llegim els seus escrits teòrics veiem que és un dogmàtic. Tot s’hi val per defensar l’origen romà de l’Antiguitat davant de l’atac dels filohel·lenistes. És capaç d’argumentar amb refistolada retòrica ciceroniana que abans que els romans hi havia els etruscos. I abans?. Ni una sola paraula de Grècia. Per Piranesi, el món antic comença i acaba en Roma. Roma contra Grècia. Piranesi contra Winckelmann. Aquest combat és el que manté en tensió les darreres dècades del segle XVIII, un temps marcat per les noves descobertes arqueològiques que veuen néixer la poètica silenciosa de la ruïna.
Piranesi és un poeta de la ruïna, sí. Un poeta i un anatomista, també. Un poeta que banya les seves vistes dels vestigis del que fou la Ciutat Eterna i dintorni amb el clarobscur de la tinta i el blanc del paper i un anatomista que alça, per exemple, un sistema de clavegueram del Campo Marzio per defensar una idea: com els romans ningú en obres d’enginyeria pública. En ell tot és exagerat, des de les vistes, que les allarga i sobredimensiona incorporant petites figuretes de tal manera que els grandtouristes que descobrien Roma després d’haver vist les vistes de Piranesi quedaven del tot decebuts, fins als adjectius superlatius que utilitza: sempre la magnificenza…
Piranesi és un inventor d’imatges, el primer surrealista de la historia de l’art que portat per l’opi crea el món subterrani que més d’un segle després escriurà Dostoievski: la memòria del subsòl. I ho fa amb la sèrie de les Presons que és un dels projectes gràfics més desastrosos de la historia en un sentit purament comercial. De la primera edició, se’n venen poquíssims exemplars i es veu abocat a regravar les planxes per fer-les més atractives. Poc podia pensar aquell home, que portat per la frustració regrava la seva obra per fer-la més comercial, que passaria a la història per aquelles imatges on l’home perd la centralitat que tenia des del Renaixement. Les Carceri son l’embrió del cinema soviètic d’avantguarda, especialment d’Eisenstein que va confessar que s’hi havia inspirat quan filmava La Vaga. I d’Eisenstein a Blade Runner hi ha tan sols un pas, com d’Escher al món laberíntic dels jocs de les nostres videoconsoles. L’origen d’aquestes imatges està en la fantasia de Piranesi.
Per què els seus gravats son relativament assequibles?. Per dos motius: primerament perquè va gravar molt i es varen fer moltes copies: ell i la seva família vivien d’aquesta producció gràfica. I segon, perquè Piranesi va ser només un gravador, -a diferencia d’altres gravadors que foren grans artistes com Dürer, Rembrandt, Goya o Picasso, per posar quatre noms paradigmàtics-, i l’únic edifici seu que es va fer realitat fora dels seus gravats, Santa Maria del Priorato a la Piazza Cavalieri di Malta de l’Aventino romà, és una mona de Pasqua. Allà, però, descansa l’home que va escriure el seu nom en l’aiguatinta d’un paper com Keats ho va fer, a prop, en l’aigua.
Artur Ramon

Arxivat sota Delicatessens, Projectes 5 (2011-12)
Desenvolupament de la jornada:
· 10h – 14h: Jury final
A les 10h ha d’estar tot preparat (les làmines i les maquetes ben exposades sobre les taules) per començar puntualment el Jury final.
· 15h – 17h: Correcció per grups
Cada professor podrà acabar de revisar i corregir un per un els projectes dels seus alumnes
· 17h-18h: Notes
Es decidiran les notes i es comunicaran posteriorment als estudiants.
Material a presentar:
- Representació gràfica del projecte (dibuixos, làmines)
- Maquetes de tot el procés (des de l’inici a Vil·la Adriana fins al projecte a Montjuïc)
- Memòria justificativa
- Dossier A4 enquadernat de resum de tot el treball del curs (dibuixos, esquemes, esbossos, fotografies, collages, fotos de maquetes, textos,… des de l’inici a Vil·la Adriana fins al projecte a Montjuïc). Aquest dossier ha d’incloure un CD/DVD amb tots els documents digitals generats durant el curs, degudament ordenats per carpetes.
Tingueu en compte que serà mitjançant el dossier A4 i el CD/DVD que podrem acabar de seleccionar els documents que finalment aniran a l’exposició.
Aquest any el contingut del lliurament final és, volgudament, menys definit que en altres ocasions. De tota manera, si com a referència voleu veure què hem demanat altres anys, cliqueu als següents enllaços:
- Jury final abril 2010
- Jury final juny 2009
- Jury final març 2009
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

Grup Elena Rocchi:
Horari: a partir de les 9.00
Documents a lliurar: CD amb imatges JPG o PDF del llirament de la setmana passada:
- Fotos de totes les maquetes d’estudio i maqueta final
- Dibuixos de processos, plantes, alçats i seccions. Mesurament i propostes
- Selecció de fotos de Vil·la Adriana (viatge)
- Material lliure
Grup Carlos Quintáns / Carlos Pita:
Horari: a partir de les 9.00
Documents a lliurar: Llibre o dossier A4 de 27 pàgines (mínim) on s’expliqui de manera ordenada i coherent tota la feta feta fins ara.
Grup Juan Domingo Santos
Horari: a partir de les 11.00 (Juan: “me gustaría que cuando yo llegue estuviérais trabajando, me gustaría encontraros haciendo cosas“)
Documents a lliurar:
- Proposta d’intervenció a Montjuïc (lemon light)
- Relació programa / propietari / tema Vil·la Adriana
- CD amb imatges JPG o PDF del llirament de la setmana passada:
· Fotos de totes les maquetes d’estudio i maqueta final
· Dibuixos de processos, plantes, alçats i seccions. Mesurament i propostes
· Selecció de fotos de Vil·la Adriana (viatge)
· Material lliure
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)
Aquí teniu algunes fotos del jury intermig que vam celebrar divendres passat.
Aquest exercici va començar fa un mes amb una visita a Vil·la Adriana i l’estudi i anàlisi en profunditat d’un element escollit, Posteriorment, hem anat incorporant elements que feien evolucionat la proposta gairebé cada setmana:
- Primer va ser l’elecció d’un dels programes existents a Vil·la Adriana (lloc d’entrada, termes, espai per banquets i festes, residència, palestra, sala de lectura, teatre,…) per replantejar-se’l de forma contemporània.
- Després va ser l’aparició del Castell de Montjuïc com a nou emplaçament per crear-hi, entre tots els projectes de cada grup, una nova Vil·la Adriana.
- Finalment, cada alumne ha hagut de cercar i escollir com a client virtual un personatge públic conegut que pugui assimilar-se a un Adriano contemporani.
I seguirem…





Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

El proper divendres 14 d’octubre tindrà lloc el Jury intermig del curs de Projectes, que començarà a les 9h del matí.
El treball a presentar és el següent:
0. Proposta d’un “Adriano” contemporani
1. Sobre Vil·la Adriana (o Tarragona): mirar, escollir, documentar, registrar
- Selecció o seqüència de fotos de la passejada que vam fer
- Planta, seccions i alçats de la peça o el tema escollit
- Document lliure (aquarel·la, maqueta,…)
2. A partir de Vil·la Adriana (o Tarragona): interpretar, desenvolupar
- Dibuixos d’interpretació o de concepte de la peça o el tema escollit + Programa
- Maqueta
- Idea de projecte
3. Al Castell de Montjuïc: insertar, integrar, ajuntar, encaixar
- Proposta de treball a Montjuïc: explicar com aquell element que heu agafat de Vil·la Adriana es contamina per l’emplaçament al Castell de Montjuïc i n’acaba sortint un nou artefacte.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)
Aquí teniu una mena de recorregut històric a base de dibuixos, plànols i vistes del Castell de Montjuïc.
Plànol de 1706:

Vista de 1842:

Plànol de 1962:

Dos plànols actuals:


Una foto dels anys 1950:

I una altra foto, amb un punt de vista molt semblant, però en l’actualitat:

Més vistes actuals del Castell:



I el Castell el 2008, quan encara pertanyia al Ministeri de Defensa, tal com l’ensenyava GoogleMaps:

Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

Informació sobre el Castell de Montjuïc:
- al web de l’Ajuntament de Barcelona
- a Viquipèdia
Entrada gratuïta:
- de l’1 d’octubre al 31 de març > de dilluns a diumenge de 9.00 a 19.00 hores.
- de l’1 d’abril al 30 de setembre > de dilluns a diumenge de 9.00 a 21.00 hores.
Visites guiades al Castell de Montjuïc:
- De l’1 d’abril al 31 de desembre > dissabtes i diumenges a les 11.30 (català) i a les 13.00 (castellà)
- No cal reserva prèvia
- Per a grups de màx. 35 persones es fa visites amb data i hora prèviament concertades (+ info: aquí)
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

L’horari de demà, divendres 30 de setembre, serà:
9.30: Inici de classes
13.00: Conferència de l’Alfons Puigarnau sobre el buit a la Columna Trajana.
14.00: Sortida/Visita en grup
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

Pel proper divendres heu de:
1.
Seguir treballant en el tema escollit a Vil·la Adriana. Cal que el documenteu a base de:
- Dibuixos en planta i secció amb tota la informació addicional que pugueu aportar (informació geomètrica, mides, ombres, materials, seqüències de dibuixos,…). Escala màxima 1/100
- Maquetes
2.
Desenvolupar un dels següents programes (el que us hagi estat adjudicat el passat dia de classe) de 500/1000 m2:
- Accés / Lloc d’entrada (Referències: Piazza d’Oro, Pecile, Muro miliaris)
- Termes
- Cenatio / Lloc per banquets i festes (Referències: Canopo, Serapeo)
- Belvedere / Mirador (Referències: Pecile)
- Residència (Referències: Tre esedere, Teatro maritimo, Cento camerelle, Pretorio)
- Palestra (Referències: Ninfeo stadio, Palestra)
- Caffè dei filosofi / Lloc de reunió, debat, tertúlia,… (Referències: Sala dei filosofi)
- Sala de lectura / Biblioteca
- Pavelló mirador
- Accademia / Espai d’aprenentatge
- Teatre (Referències: Teatres grec i romà)
Els que no vau poder anar a Roma i Vil·la Adriana haureu de desenvolupar la primera part de l’exercici a partir de les ruïnes romanes de Tarragona, la Tàrraco romana.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)

PROGRAMA
Divendres 15 de setembre
· 21h: Ens trobem a la font central de la Piazza Santa Maria in Trastevere (mapa aquí) per anar a sopar a la “Trattoria da Massi” (Via della Scala 34).
Dissabte 16 de setembre
· 9h: Ens trobem a Lungotevere Ripa 3 (mapa aquí) per agafar l’autobús i anar cap a Vil·la Adriana.
· 10-12h: Visita a Vil·la Adriana amb l’arqueòleg
· 12-13h: Pausa dinar (*)
· 13-17h: Treball individual a Vil·la Adriana
(*) Cadascú ha de dur el seu menjar i beguda pel dia sencer a Vil·la Adriana.
Diumenge 17 de setembre
· Al matí farem una sessió de treball a Roma o una visita al Castel Sant’Angelo (a concretar el dissabte)
INFORMACIONS PRÀCTIQUES
És molt important que porteu tot allò necessari per prendre dades a Vil·la Adriana, com:
- Paper, llapis, carbonet, aquarel·les,…
- Cinta mètrica
- Càmara de fotos / vídeo
- Gravadora de sons
- etc.
A més, si el dissabte és un dia assolellat i calorós, serà important anar preparats (i protegits) amb gorres, ulleres de sol, crema solar,…
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)
Presentació de Projectes 5:
Divendres, 9 de setembre de 2011, a les 11.00
11:00 – 13.00 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Elena Rocchi
- Carlos Quintáns + Carlos Pita
- Juan Domingo Santos + Carmen Moreno
13:00 – 13:30 > Presentació del curs:
- Proposta d’exercici
- Objectius del curs
- Calendari
13:30 – 13:45 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
Ja us podreu descarregar de la intranet de l’escola tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 5: “Arquitectura i desastres”.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)
1. Lo Esencial en arquitectura
2. Towards reuse after destruction
3. RE_Inserción
”… muchas veces, hallándome en Roma, he deseado que existiera…”
Stendhal, Promenades.
REFLEXIÓN
El concepto de destrucción y re-uso puede contribuir a desarrollar una manera específica y autónoma del pensamiento arquitectónico.
FUNDAMENTOS DEL CURSO
Reflexión en torno al fenómeno de los desastres naturales y su relación directa sobre la arquitectura contemporánea.
Transitamos de la arquitectura de piel a la arquitectura inesperada. Lo inesperado surge como componente esencial.
Los desastres como forma de revelación.
¿Qué ocurre cuando desaparece lo que la naturaleza considera superfluo o sobrante? Cabe reflexionar sobre lo que queda, es decir sobre lo esencial en arquitectura.
Es por tanto una reflexión sobre el tiempo, la historia y la memoria.
Un planteamiento que requiere a nuestra sociedad un posicionamiento inaplazable ante el medioambiente. Observar por donde se rompen las cosas.
HISTORIA
Desde el siglo 18 hasta el principio de la primera guerra mundial, los arquitectos franceses eran enviados a la Academia francesa en Roma. Su trabajo era estudiar allí la manera de reconstruir monumentos.
Ellos hacían este trabajo a través de plantas, secciones y mediciones que son hoy conservados en el Museo de Bellas Artes de París.
Mirar el “Diccionario de antigüedades romanas y griegas” de Daremberg y Saglio publicado entre 1877 y 1912.
Estos arquitectos, para reconstruir las ruinas encontradas, hubieran analizado las ruinas de los muros en alzado y el esqueleto todavía en pie, y donde hubiese una parte faltante, la hubieran suplido de manera ARBITRARIA (E. Viollet-le-Duc).
¡Qué más hubieran podido hacer!!!!!
DEFINICIÓN RE-USO
“El concepto de RE-USE debería ser interpretado en un verdadero sentido amplio: no sólo significa la rehabilitación para los nuevos usuarios de un edificio que ha agotado sus funciones originarias, sino también la reconsideración de valores que han sido arbitrariamente descartados; el re-use de tecnologías abandonadas y la readaptación de signos y mensajes abusivamente puestos de lado porque no encontraban los requerimientos de códigos institucionales, y así diciendo…” Giancarlo de Carlo
Re-uso significa en nuestro curso algo funcional y técnico para la renovación urbana.
Dos significados para reactivar y regenerar las estructuras.
FINALIDAD
En la antigua ciudad de Jerusalén se impone el re-uso de las piedras antiguas para reparar lo viejo y para construir los nuevos edificios.
La poética de la restauración de Viollet-le-Duc
Las grutas de Lauscaux
Los ready-made de Marcel Duchamp
Los ensamblajes Pop Art
Este método visualiza nuevas nociones sobre la base de existentes significados formales.
La elección durante el proceso nunca se hará por motivos estéticos.
La elección se basará sobre la reacción al vacío, a la completa amnesia.
Una indiferencia a lo visual.
El arquitecto es invitado a volverse arqueólogo.
Las habilidades manuales se dejan atrás a favor de la intuición histórica.
O sea, empieza la arquitectura que sólo está interesada en la calidad estilística.
METODOLOGÍA
A través de este grupo de trabajo, discutiremos en qué modo la experiencia profesional puede ser trasladada a la práctica docente.
Además de practicar las habilidades de cada uno de los estudiantes, habrá que trabajar y discutir como un grupo nuestra relación con las definiciones estilísticas de un pasado tan lejano. Nos gustaría llamar a este experimento un “Grupo de trabajo”.
Será cada proyecto concreto quien guíe la línea de trabajo.
La capacidad de plantear un determinado problema y solucionarlo está animada por una serie de discusiones en forma de grupos de estudiantes y por la invitación a una serie de profesores cuya mayor cualidad sea la de establecer un discurso sugestivo paralelo al de los estudiantes.
Cada trabajo irá alejándose de un punto común de partida.
Proponemos un modo de trabajar formando conexiones.
Las hipótesis de trabajo, como las soluciones propuestas, cambian, han de cambiar…
Y la arquitectura está preparada para ofrecer material para estos cambios.
Durante las 10 semanas nos acompañarán dos personas en caminos paralelos en 3 conferencias cada uno:
- Artur Ramon (Galeria Artur Ramon): sobre Piranesi en la Villa Adriana.
- Alfons Puigarnau (filósofo): sobre el vacío en la columna Trajana.
Actividad en paralelo al ejercicio principal del curso: Tomar la complejidad de una obra entera de un artista relacionado a la destrucción: Gordon Matta-Clark,…
MEDIR será una de los instrumentos que nos gustaría compartir y discutir con los estudiantes. No se puede olvidar que los arquitectos aprendieron a medir entre las ruinas.
MEDIR es darse cuenta del carácter fragmentario de las cosas.
Trabajar con las ruinas es no poder definir un contexto fijo de referencias… Es una realidad en movimiento. Trabajar con las ruinas será interrogar la naturaleza sirviéndose de un lenguaje geométrico.
De algún modo este programa para Proyectos 5 se basa en este punto. En medir la trayectoria abstracta invisible de los fenómenos físicos.
La arquitectura siempre ha respondido con lentitud a estos fenómenos. Los edificios siempre fueron instrumentos de medición de ellos.
El modo de trabajar del grupo de trabajo será avanzando desde el material ausente. Reconstruyendo no según un método de analogía, o sea analizando las causas, sino a partir de los efectos, o sea lo que ha descubierto la mutilación, pasando por la descripción de los efectos, MIDIENDO.
El curso tomará como referencia una ciudad desastrada. Villa Adriana.
Un lugar y situación conocida, estudiada, con abundante bibliografía.
En cada uno de los tres grupos, mezclar las publicaciones antiguas con los textos más actuales.
REFLEXIONES ENTRE ELENA ROCCHI Y CARLOS PITA
Carta I (Elena Rocchi)
Villa Adriana, Giovan Battista Piranesi
http://studiesoflahabana.blogspot.com/2007/12/villa-adriana.html
La vida de los edificios se transforma y acaba bajo el suelo.
Las construcciones acaban sepultadas e inmóviles en la tierra.
Esta es su condición final.
En su muerte…Pero… ¿Podemos buscar el proceso de como se desarrolló su agonía?
Yo un día me fui a Sicilia en el Valle del Belice a estudiar la topografía del Trauma…
Este curso consistiría en seguir este interés.
“El prolífico y alucinado Giovanni Battista Piranesi acampaba temporadas en la Adriana para realizar extensas documentaciones in situ; por las noches se entregaba con sus asistentes a las deliciosas ensoñaciones del opio en sus jardines y pasajes bajo tierra”…
Podemos imaginar actuar como esos grandes dibujantes, viajeros, arquitectos…Y ¿acampar…?
¿Y estudiar, a través de la ruina, la irregularidad precisa diseñada por el tiempo, que saca lo innecesario?
¿E inventar modelos para el pensamiento arquitectónico contemporáneo?
¿Podemos inventar el “Collage Thinking”?
Carta II (Carlos Pita)
Hace poco escribía esto en una memoria de proyecto, introduje una cita de Aalto que me gusta especialmente pero antes otra que no sé porqué me la hizo recordar tu concurso:
“La arquitectura tiene un espacio imaginario en su construcción empírica, porque la vida siempre está inacabada”. Ernst Bloch
El tiempo construido. Ser humilde y jubilosa parte del presente, porque no lo olvidemos, el pasado, como el futuro, es siempre contemporáneo. De ahí la vacuidad de las modas. Esta obra, que quiere ser un lugar donde poder sentir el fluir real del tiempo, reivindica la lentitud abriéndose al cambio, para permitir, tal vez ingenuamente, disfrutar más de lo vivido y por vivir, hacerlo más consciente, intenso, permanente. A todos.
“La arquitectura tiene una segunda intención que siempre permanece latente: la idea de crear un paraíso. Es el único significado de nuestras casas. Si no llevásemos continuamente este ideal a cuestas, todos los edificios serían más simples, triviales, y la vida sería…, bueno, entonces no sería vida. Cada edificio, cada producto de arquitectura, es un símbolo de ésta y pretende demostrar que deseamos construir un paraíso terrenal para los hombres.” El paraíso de los arquitectos. A. Aalto
La obra arrancó hace diez años cuando el propietario nos dijo: “me gustaría llevarme mi trabajo a casa, pero como no puedo… ¿podríamos llevarnos la casa al trabajo?”
Es lo que hemos intentado, crear una atmósfera de trabajo, un lugar donde trabajar fuese más fácil, más placentero; un lugar donde las horas transcurran jubilosamente, un paraíso donde trabajar. Una ilusión, lo sé, pero… ¿que sería de la vida sin ilusiones?
Prefiero la imagen de los regueifeiros (poetas populares que se retan en un diálogo de versos totalmente improvisado. Antes del rap, mucho antes del rap. Probablemente ya en Grecia se practicaba…).
Hoy voy a escribir sobre Grecia para el blog de Carlos, el colaborador de Juan. Y voy a escribir de Grecia como excusa para publicar un texto de Henry Miller trascrito por Malika.
Y pensé en las ruinas.
Nada debe ser construido basándose en las ruinas (de base, apoyo, fundación, de cimentación,…). Parece obvio. (*1)
Pero nada debe construirse sobre la amnesia. Necesitamos la memoria. También parece obvio.
Pero el peso de historia, sobre todo si entendemos la historia como ciencia objetiva (nunca lo fue ni lo será, pero hay quien se lo cree), nos puede aplastar, inmovilizar.
Tal vez por eso las ruinas poseen la fuerza de la memoria sin el peso de la historia.
Me explico:
Se exige no mirar como arqueólogo ni como arquitecto ni como mediopensionista, se pide, por favor, mirar como quien mira al mar. Tal vez, mejor, al fuego.
El fragmento (Walter Benjamin) impulsa a la imaginación, a la ilusión, a acampar bajo los restos de Villa Adriana, imaginados por tantos e inimaginables para el propio Adriano.
Es por tanto la no objetividad en la visión de la ruina la que nos puede impulsar a construir una nueva Villa Adriana, todavía mejor, indudablemente mucho mejor.
Sobre las ruinas debemos sentirnos poderosos.
Ellas nos lo demandan
(*1)
Que conste que hay un refrán popular de mi aldea que dice: “pared que paredou e lousa que non lousou”.
Es decir, piedra que fue pared es buena para volver a “paredar” pero losa, pizarra que fue tejado no es buena para volver a ser tejado. No vale.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2011-12)
11.00
Correcció per grups fins al migdia
A l’hora d’inici els treballs hauran d’estar disposats sobre les taules en grups de 2 formant cavallets, amb la maqueta davant fent de topall.
16.00
Correcció general a partir dels 3/4 treballs que cada professor triï del seu grup.
Lliurament final:
- 3 plafons din A1 sobre suport rígid
- Maqueta (escala a determinar per cada alumne)
- Dossier A3 amb:
· Resum del curs
· Plafons finals reduïts
· Fotos maqueta
· Memòria
- Lliurament digital en pendrive USB amb:
· Resum del curs
· Plafons finals en pdf
· Fotos maqueta
· Memòria
Els plafons A1 s’han de presentar, com a molt tard, el dijous a les 19.30 a l’aula.
Els plafons han de contenir la informació necessària per explicar el projecte de forma explícita i ha de prevaldre la “comunicabilitat” de les idees bàsiques del projecte, des dels aspectes urbans fins a la definició de detalls i materials, així com la gestió d’activitats característiques de cada proposta.
S’ha de buscar la coherència entre el material descriptiu triat i les idees diferencials que cada alumne proposa.
Convidats al Jury final:
- Xavier Basiana, arquitecte, fotògraf i fundador de la Nau Ivanow
- José Miguel Roldán, arquitecte
- Enric Ruiz Geli, arquitecte
- Olga Subirós, arquitecta
- Sergi Díaz, responsable del programa municipal de les Fàbriques de Creació
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Seguimos editando el proyecto… Este sexto enunciado busca confrontar la creación de un “nuevo proyecto” con las creaciones culturales que conocemos. La Arquitectura, como construcción cultural, hereda ideas y técnicas que se transforman, mutan o cambian…. Algunas veces son realmente “nuevas”. Vamos a construir un escalímetro cultural que posicione nuestro proyecto frente el resto de la Arquitectura conocida. Vamos a definir el Hipercontexto en el que nos queremos medir.
Investigación: Tal como narra Mary Shelley en su famosa novela vamos a construir un cuerpo “perfecto” a base de partes/órganos de otros cuerpos, con sus costuras y desajustes, y con la posibilidad de que aquello que deseamos bello se transforme en algo monstruoso… Esto nos llevará a una fructífera crisis entre nuestros deseos y los resultados.
De una forma ágil y directa os propongo que recompongáis todos vuestros materiales de proyecto, reconstruyéndolos con los de otros proyectos u obras que consideréis afines, con las siguientes condiciones:
Formato: Para poder hacer la clase interactiva os propongo el siguiente formato de entrega:
Aula: Comenzaremos a las 11h hasta las 18h y cerraremos con una microconferencia explicativa de los contenidos del siguiente enunciado.
Trasplantando…
Descargar pdf: aquí
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Lliurament:
· reducció A3 del panell A1 del jury (amb els retocs necessaris de la correcció)
· A3 recull reportatge fotogràfic maqueta
· portar també a classe el DIN.A1 de jury corregit i la maqueta 1/200
Contingut assolit fins ara per la proposta de projecte:
1. Plànol situació. Discurs urbà.
2. Diagrama sintètic programa.
3. Planta principal 1/200
4. Secció principal 1/200 (+accions de programa)
5. Axonomètrica desplegada o render de la proposta
6. Maqueta e:1/200
* estructura / pell façana exterior / components energètics – climàtics de l’edifici
Han d’explicar-se en els punts 1 a 6.
> Descarregar pdf: aquí
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Photo Finish:
Superada la entrega intermedia vamos a realizar las transformaciones del proyecto a través de tres ejercicios semanales que darán un resultado final editado, al menos una vez, de forma completa. Este quinto enunciado busca inducir una primera modificación de la cualidad del espacio, la forma, los materiales y los programas desde la imagen. La construcción de “visiones” completas, atractivas y ambiciosas que nos trasladen a un resultado final, aunque el proyecto no esté acabado.
Investigación: No se trata de hacer imágenes que describan el estado de decisión del proyecto, más bien al contrario, que sean estas imágenes las que nos lleven hacia decisiones analíticas y proyectuales que no hemos tomado o queremos evolucionar.
Para trabajar esta edición os propongo trabajar exclusivamente con un único programa de edición de imagen, en el cual dibujaremos capa a capa, las cualidades del proyecto a mostrar. No se trata de una imagen renderizada de programa de 3d y se debe atender a cuatro aspectos:
- Interior – Interior
- Interior – Exterior
- Exterior-Interior
- Exterior – Exterior
Formato: Para poder hacer la clase interactiva os propongo el siguiente formato de entrega:
Aula: Comenzaremos a las 10h hasta las 15h y cerraremos con una microconferencia explicativa de los contenidos del siguiente enunciado.
Alucinamos…
> Descargar pdf: aquí
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
El jury intermig d’aquest proper divendres tindrà lloc a la Nau Ivanow, exactament a l’altell d’exposicions que hi ha sobre el bar (primera nau).
La presentació començarà puntualment a les 11h.
Els treballs seran agrupats per programes, és a dir, els del Cirque du Soleil tots juts, els de la Fura dels Baus tots junts, els de Sonic Kitchen tots junts, etc…
Per a la presentació del Jury heu de presentar el següent material:
- un únic plafó A1 vertical que condensi tot el treball fet fins ara i mostri fins on heu arribat.
- una maqueta a escala 1/200
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Renovació del Rotermanni Carpenter’s Workshop per KOKO Architecture + Design.
Per veure una extensa anàlisi d’aquest projecte, cliqueu aquí.
Arxivat sota Projectes 6 (2010-11), Referències
Envolvente:
Que envuelve o rodea.
Inteligencia:
Capacidad de entender o comprender. Capacidad de resolver problemas. Conocimiento, comprensión, acto de entender. Sentido en que se puede tomar una sentencia, un dicho o una expresión. Habilidad, destreza y experiencia.
Híbrido:
Dicho de un animal o de un vegetal: Procreado por dos individuos de distinta especie. Dicho de un individuo: Cuyos padres son genéticamente distintos con respecto a un mismo carácter. Se dice de todo lo que es producto de elementos de distinta naturaleza.
Este tercer enunciado busca inducir una primera aproximación a la materia y a la energía, desde el inicio del proyecto, aproximando la escala pero sin renunciar a mantener la capacidad propositiva y abierta propia de los momentos de arranque en el que está el proyecto. También buscamos definir la relación que queremos establecer entre el edificio existente y nuestra propuesta, entendiéndola como una posibilidad de mejora o adaptación cercana al tuning, entre la personalización y el afinado de cualidades.
Investigación: De todas las posibilidades que ofrece el campo material os proponemos trabajar sobre las envolventes del edificio, entendidas como limite o borde de nuestra propuesta pero también como un filtro inteligente entre el interior y exterior, que al menos debe atender estos puntos:
- Actuar como mediador entre el edificio actual y la nueva propuesta.
- Dosificar las relaciones programáticas al entorno cercano en función del nivel de privacidad elegido.
- Resolver las condiciones estructurales y constructivas que cada propuesta demande.
- Filtrar las transacciones energéticas durante el año y armonizarlas en función de las actividades interiores.
- Atender a tres escalas: macro (edificio completo), micro (componente o parte) y nano (materialidad no visible).
- Organizar los procesos de fabricación, puesta en obra y mantenimiento más significativos de la propuesta.
Formato: Para plasmar de forma flexible e interactiva estos programas detectados os propongo el siguiente formato de entrega:
Aula: Comenzaremos a las 11.30h hasta las 17.30h y cerraremos con una microconferencia explicativa de los contenidos de este tercer enunciado.
Materializamos…
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
- Nau Ivanow (La Sagrera, Barcelona): www.nauivanow.com
- Hangar (Poblenou, Barcelona): www.hangar.org
- La Central del Circ (Fòrum, Barcelona): www.lacentraldelcirc.cat
- Ateneu popular de Nou Barris (Nou Barris, Barcelona): www.ateneu9b.net
- La Escocesa (Poblenou, Barcelona): www.laescocesa.org
- Palo Alto (Poblenou, Barcelona): www.paloaltobcn.org
- Roca Umbert (Granollers): www.rocaumbert.cat
- Can Xalant (Mataró): www.canxalant.org
- Matadero (Madrid): www.mataderomadrid.com
- La Friche La belle de mai (Marsella): www.lafriche.org
- Le 104 (París): www.104.fr
- Mains d’oeuvres (Saint Ouen): www.mainsdoeuvres.org
- Les Halles de Shaerbeek (Brussel·les): www.halles.be
- Radial System (Berlín): www.radialsystem.de
- Pfefferberg (Berlín): www.pfefferberg.de
- Tacheles (Berlín): www.tacheles.de
- CRAC (Valparaíso): www.cracvalparaiso.org
- Kër Thiossane (Dakar): http://sicap1695.phpnet.org/
Arxivat sota Projectes 6 (2010-11), Referències

Avui diumenge 20 de febrer de 2011 es posa en marxa l’estació de Rodalies “La Sagrera-Meridiana“, per on hi passaran les línies R3 (Granollers i Vic), R4 (Terrassa i Manresa), R7 (Cerdanyola i Martorell) i R12 (Lleida).
Aquesta estació, a més, té connexió amb les línies L1, L5, L9 i L10 de metro i en el futur també hi pararà la L4.
- Viquipèdia: Estació de La Sagrera-Meridiana
- 3/24.cat: L’estació de Rodalies de La Sagrera-Meridiana de Barcelona es posa en marxa
- Vilaweb: S’inaugura l’estació de La Sagrera-Meridiana a Barcelona
- La Vanguardia: La estación de Rodalies de La Sagrera-Meridiana se pone en marcha este domingo
Arxivat sota Mobilitat, Projectes 6 (2010-11)
Visualizar:
Representar mediante imágenes ópticas fenómenos de otro carácter. Formar en la mente una imagen visual de un concepto abstracto. Imaginar con rasgos visibles algo que no se tiene a la vista.
Programa:
Previa declaración de lo que se piensa hacer en alguna materia u ocasión. Tema que se da para un discurso, diseño, cuadro, etc. Proyecto ordenado de actividades. Serie ordenada de operaciones necesarias para llevar a cabo un proyecto.
Simultáneo:
Dicho de una cosa: Que se hace u ocurre al mismo tiempo que otra.
Este segundo enunciado busca inducir una aproximación a la construcción de espacios programados, de forma simultánea. Se trata de una primera aproximación de la organización del edificio que debe ser altamente propositiva en sus objetivos, ambiciosa en la cualificación de los espacios (aunque parezcan irrealizables) y flexible desde la comunicabilidad y posibilidad de recolocación /recualificación del material de proyecto.
Investigación: Una vez que hemos detectado oportunidades de los personajes y el contexto urbano, vamos a tratar de traducir esas oportunidades en espacios, con cualidades especificas, extraidas del conocimiento de las actividades que cada entidad pretende desarrollar pero también del sesgo corporativo que queremos potenciar.
Recordar que corporación viene del Latín Corpus, cuerpo…. Metafóricamente os propongo que defináis los órganos principales de ese cuerpo.
Además entenderemos los flujos entre órganos pero también la potencionalidad de estos flujos en si mismos, como constructores de una cualidad espacial identitaria de nuestra producción, evitando la clásica clasificación de Louis Kahn de espacios servidores y espacios servidos.
Trabajaremos desde la ambigüedad, el equivoco, la hibridación y el error, mutando las condiciones establecidas para generar un campo creativo posibilista y abierto.
Formato: Para plasmar de forma flexible e interactiva estos programas detectados os propongo el siguiente formato de entrega:
Aula: Comenzaremos a las 9h hasta las 15h con una microconferencia explicativa de los contenidos de este segundo enunciado.
Avanzamos…
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
El passat dijous 10 de febrer va aparèixer aquesta notícia al diari Ara sobre el concurs per al disseny del futur parc lineal de La Sagrera.
Si us el voleu descarregar amb bona resolució, cliqueu aquí.

Arxivat sota Press, Projectes 6 (2010-11)
Comunidad:
Conjunto de personas vinculadas por características o intereses comunes. Junta o congregación de personas que se unen bajo ciertas constituciones y reglas.
Poder:
Potencia de hacer algo. Dominio, habilidad, imperio, facultad y jurisdicción que alguien tiene para mandar o ejecutar algo. Fuerza, vigor, capacidad, posibilidad.
Oportunidad:
Coyuntura, conveniencia de tiempo y de lugar.
Este primer enunciado busca inducir una reflexión en torno a tres conceptos comunidad / poder / oportunidad, aprovechando la visita a la Nau Ivanow como el punto de partida, con una actitud indagativa, que simultanea análisis y proposición.
Entendemos que se produce una simetría a explorar el edificio y su entorno como un sistema de relaciones desde los programas interiores hacia la ciudad y del entorno urbano (presente y futuro) hacia la nave.
Investigación: el trabajo para esta semana va a consistir en encontrar oportunidades latentes en las asociaciones de individuos que os propusimos la semana anterior (cada alumno ya ha elegido una), capaces de articular la construcción de una idea común arquitectónica.
Esta investigación debe cumplir varias condiciones para ser operativa: someterse un careo con la realidad de vuestros entornos próximos/locales (ser verosímil), descubrir el interés social de los programas específicos propuestos y responder a una demanda o necesidad suficientemente ambiciosa de esos programas como para realizar una transformación arquitectónica pertinente y adecuada.
Formato: Para plasmar de forma ágil las oportunidades detectadas proponemos el siguiente formato de entrega:
La fidelidad a los formatos propuestos nos permitirá generar transacciones de conocimiento entre unos proyectos y otros, fomentando una docencia colectiva y participativa.
Descripción del rol/poder del arquitecto:
Enfocando…
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)

Tota la informació sobre el projecte del tren de gran velocitat a Barcelona i sobre la nova estació central de La Sagrera a:
www.barcelonasagrera.com
I concretament aquí hi podeu trobar molts documents en format pdf: http://www.barcelonasagrera.com/documents.asp
Arxivat sota Projectes 6 (2010-11), Referències
9h.
Grup Javier Peña: trobada a la Nau Ivanow. Disposarem d’una aula per treballar fins les 11h
11h.
Tots els grups: visita de la Nau Ivanow. En Xavier Basiana i algun altre membre de la Nau Ivanow ens explicaran la història de l’edifici i del centre de creació, així com les diferents activitats que s’hi duen a terme i les característiques dels diferents espais de què disposa.
13h.
En Sergi Díaz ens explicarà, a la pròpia Nau Ivanow, el Programa de Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.
Ell és gestor cultural i el coordinador del Projecte de Fàbriques de Creació, del qual s’ocupa de la gestió, conceptualització i continguts del que es farà a les diferents Fàbriques.
Tarda.
Grups M. Berengué i F. Pich-Aguilera: Després de dinar seguirem treballant a la Nau Ivanow.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Presentació de Projectes 6:
Divendres, 28 de gener de 2011, a les 11.00
11:00 – 11:15 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
11:15 – 13.00 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Mercè Berengué
- Javier Peña
- Felip Pich-Aguilera
13:00 – 13:30 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
Ja us podreu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 6.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)

A pesar de ser un semestre de curso, el taller propone la adquisición de capacidades proyectuales concretas personales y, simultáneamente, la generación de un “know how” colectivo que genere intercambios de conocimiento entre los alumnos, a través de un sistema de prácticas semanales evaluadas de forma colectiva y simultánea, atendiendo en cada momento el objetivo de curso.
El objetivo docente fundamental es generar una conversación acerca del reciclaje frente a la “tabula rasa” capaz de generar en el alumno rutinas de valoración, no sólo de las obras sobre las que actuar, sino también sobre el legado cultural, tecnológico e ideográfico que ha producido la Arquitectura hasta nuestros momentos, con un aprendizaje significativo que se hará patente en cada uno de los proyectos.
Escenario

La Nau Ivanow y su entorno urbano nos permite la transposición de estos objetivos desde un prisma doble: la transformación de una arquitectura industrial con valor arquitectónico y la acción de proyección que ésta puede tener sobre la ciudad próxima. Esta doble escala de proyecto permitirá al alumno desarrollar prototipos espaciales que entienden lo público desde situaciones más genéricas a otras más específicas marcadas por los parámetros de cada programa. Entendemos que es fundamental definir de forma clara los personajes que desarrollarán sus actividades en las arquitecturas propuestas, haciendo dato proyectual las diferencias específicas que los caracterizan.
El edificio principal de la Nau Ivanow fue proyectado en 1959 pero edificado en 1967 y fue la sede de una fábrica de pinturas. Luego fue alquilado a varias empresas del sector textil hasta 1997, año en que el arquitecto y fotógrafo Xavier Basiana lo adquirió para desarrollar un centro cultural de alcance ciudadano. La Nau Ivanow nace en 1998 como nuevo espacio para la creación, producción y difusión de la cultura contemporánea.
En 2006 nace la Fundació Sagrera, entidad que desde entonces gestiona la Nau Ivanow y consolida el proyecto del centro cultural con un programa de actividades de marcado carácter multidisciplinar: artes plásticas, danza, pensamiento, literatura, música y teatro.
A finales de 2010 la Nau Ivanow es adquirida por el Ajuntament de Barcelona y entra a formar parte del Programa de Fàbriques de Creació, aunque la gestión sigue a cargo de la Fundació Sagrera.
Emplazamiento

La Nau Ivanow y los solares adyacentes (zona afectada por la prolongación de la calle Josep Estivill y manzana que queda al otro lado de la prolongación) forman una unidad reconocible que debe ser tratada en su totalidad.
De forma simultánea a la creación de espacios interiores, el alumno debe también plantearse urbanísticamente la zona, valorando la aparición de nuevos viales, espacios estanciales e infraestructuras urbanas.

La Sagrera es un barrio en plena transformación debido al proyecto de la línea de tren de gran velocidad que cruzará la ciudad de Barcelona. Esta gran infraestructura implica la construcción de la futura estación-intercambiador de La Sagrera, por donde está previsto que pase el metro (L4, L9 y L10), trenes de cercanías, regionales y de gran velocidad, así como autobuses urbanos y de línea. Además, está previsto soterrar la totalidad de la línea férrea y construir encima un enorme parque lineal.
Programa

Proponemos insertar un equipamiento cultural mixto no genérico, sino adscrito a unas actividades y personajes muy concretos, que deben elegir los alumnos para hacer grupos equitativos, que permitirá transferencias parciales entre los tres profesores del Taller. El objetivo sería una revitalización del barrio con la creación de un nodo que tenga interés para el resto de Barcelona, tanto por su excepcionalidad programática como por la versatilidad anual de las actividades que allí se desarrollan, favoreciendo la investigación escénica, la docencia y actuaciones públicas. Concretamente proponemos los siguientes programas:
- Anti-Naumón, nodo estable de La Fura del Baus
- Restaurante creativo para Sonic Kitchen: vídeo en Youtube
- Sede mediterránea del Cirque du Soleil
- Academia de Ballet contemporáneo para Nacho Duato: artículo en El País
- Atelier de verano de Olafur Eliasson
- Videogames Hotel para Ignacio Pérez Dolse: artículo en El País
- Productora de videoartistas de Matthew Barney
- Colectivo SONAR, sede permanente de creadores de música electrónica
Las modificaciones de las condiciones urbanísticas se ajustarán a partir del análisis de los programas específicos, negociando con el contexto urbano y primando la dinamización de esta zona de Barcelona.

El programa Fábricas de Creación en Barcelona nace con el objetivo de incrementar la red de equipamientos públicos en la ciudad que dan apoyo a la producción cultural.
Los cuatro criterios principales que deberán recoger todas las Fábricas de creación en la ciudad son:
- Interés público: La gestión del espacio ha de quedar garantizada por unas condiciones de acceso y utilización abiertas y transparentes para el conjunto de la comunidad artística de la ciudad.
- Interés artístico y cultural: Una tipología de centro abierto al ensayo y la experimentación que persigue la calidad en la producción artística.
- La dimensión territorial: Se promoverá que las fábricas de creación establezcan una relación con su entorno más cercano.
- La dimensión tecnológica: Una tipología de centro que apueste también por la innovación tecnológica en la creación artística.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Els professors de Projectes 6 són:
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2010-11)
Desenvolupament de la jornada:
dijous 18.11.2010, 22h
Totes les làmines hauran d’estar acabades i degudament preparades a l’aula abans de les 22h.
A les 22h l’aula quedarà tancada i no s’acceptaran lliuraments posteriors.
divendres 19.11.2010
· 10h – 14h: Jury final
A les 10h ha d’estar tot preparat (les làmines i les maquetes ben exposades sobre les taules) per començar puntualment el Jury final.
· 15h – 17h: Correcció per grups
Cada professor podrà acabar de revisar i corregir un per un els projectes dels seus alumnes
· 17h-18h: Notes
Es decidiran les notes i es comunicaran posteriorment als estudiants.
Material a presentar:
3-4 làmines A1:
- Plànol d’emplaçament 1/500 – 1/1000
- Plantes, alçats i seccions generals 1/200
- Detalls constructius:
· Seccions horitzontals i verticals parcials 1/50
· Detalls arquitectònics més importants 1/5 – 1/10
- Memòria justificativa (insertada a les làmines)
Maquetes:
Totes les maquetes de treball que hagueu fet durant el curs i una maqueta final a 1/200
Informació en format digital:
Heu de dur en un pen-drive tota la informació que hagueu generat durant el curs (dibuixos, collages, plànols, fotos de maquetes, làmines finals,…) ordenada clarament en carpetes.
Durant el divendres l’anirem passant a l’ordinador de l’aula perquè després en puguem fer còpies per als professors i la puguem classificar a l’arxiu de l’escola.
Qui no dugui la informació en format digital no tindrà nota.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Si voleu anar pensant i preparant la presentació del proper divendres 19 de novembre, aquí teniu uns enllaços on podeu veure el que es demanava altres anys:
- Jury final abril 2010
- Jury final juny 2009
- Jury final març 2009
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Aquest divendres, 5 de novembre de 2010 a les 13h, vindrà Peter Rich a fer una conferència.

+ info:
· Peter Rich Architects
· 2009 World building of the year award
Arxivat sota Cultura, Delicatessens, El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)



Fotos/Fotomuntatges: Anton Larsen Payá
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11), Referències

Arxivat sota Cultura, Delicatessens, El taller al dia, Projectes 5 (2010-11), Referències
Alex Shigo, “Modern arboriculture“, 1991
Francis Hallé, “Éloge de la plante“, 1999
Christophe Drenou, “Face aux arbres“, 2009

Arxivat sota Bibliografia, El taller al dia, Projectes 5 (2010-11), Referències
Aquest divendres 8 d’octubre a les 13h vindrà a fer-nos una xerrada la Teresa Galí-Izard, enginyera agrònoma i paisatgista.

Teresa Galí-Izard (Barcelona, 1968) treballa des de 1989 com a projectista de jardins privats, jardins urbans, parcs, intervencions en el paisatge, restauracions del medi natural, plans urbanístics i de gestió, investigant noves maneres d’enfocar la projectació amb la natura. Ha col·laborat en diversos projectes amb els arquitectes Eduardo Arroyo (No.mad), Batlle i Roig, Rubiño-Garcia-Márquez, F.O.A., Torres Nadal, Guillermo Vazquez-Consuegra, Coll-Leclerc, Ábalos & Herreros, Espinàs i Tarrasó, etc.
També ha escrit el llibre “Los mismos paisajes. Ideas e interpretaciones“, publicat per l’editorial Gustavo Gili.
Arxivat sota Bibliografia, El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)

El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Umberto Eco –autor del pròleg del catàleg de l’exposició–, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.
L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i amb l’assessorament de Jorge Wagensberg, fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.
La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra.
Al CCCB, fins al 9 de gener de 2011
+ info: aquí
Arxivat sota Projectes 5 (2010-11), Referències

Learning from Las Vegas
Robert Venturi, Denise Scott Brown & Steven Izenour
+ info: pdf aquí

As in DS. An eye on the road
Alison Smithson
+ info: pdf aquí
Arxivat sota Projectes 5 (2010-11), Referències
A presentar divendres:
Sobre les plantacions de pollancres (“choperas”):
- Vídeo
- Dibuixos de les “choperas”
- Anàlisi i interpretació del lloc amb l’objectiu de crear, entre tots els grups, una cartografia base de la zona. Temes a tractar per cada un dels grups acordats a Granada:
· geometria
· llum
· topografia
· aigua
· matarialitat
· plantacions i conreus
(altres?)
Relacionat amb el tema del projecte:
- Referències d’arquitectura industrial
- Referències d’arquitectura vinculada al paisatge
- i la suma de les dos: arquitectura industrial vinculada al paisatge
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Web “Arquitectura y madera”: www.arquitecturaymadera.es

Tectónica 11: Madera (I). Revestimientos > + info

Tectónica 13: Madera (II). Estructuras > + info
Arxivat sota Projectes 5 (2010-11), Referències
Enviades pel Carlos Pita:


Arxivat sota Delicatessens, Projectes 5 (2010-11), Referències
La foto de grup, dintre d’un assecador de tabac:

Alguns assecadors de tabac:




Les textures…:





I els grups treballant a les plantacions de pollancres (“choperas”):



Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Recordeu que el projecte que desenvolupareu a Projectes 5 tindrà continuitat en les assignatures tècniques (Construcció 5, Estructures 3 i Instal·lacions 2).
El David Baena, professor de Construcció 5, comenta:
“A Construcció 5 tractem la construcció en sec, des dels materials bàsics fins arribar als sistemes,… l’estructura, l’envolvent, els sistemes modulars lleugers i pesants,… (…). Heu de pensar que el projecte desenvolupat a Projectes 5, ha de continuar fins a detallar el sistema estructural, el contacte amb el terreny, els materials, l’envolvent, els processos constructius, etc.“
Clicant aquí us podeu descarregar el programa del curs de Construcció 5.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Viernes 17 de septiembre
Llegada a Granada y alojamiento en “Albergue Inturjoven Granada”
Avda. Ramón y Cajal, 2. Granada
Teléfono: 958 002 900 / 955 035 886
Sábado 18 de septiembre
09:00h Reunión de presentación del trabajo de curso en el albergue
10:00h Salida en bus desde el albergue y recorrido por la Vega de Granada: visita a secaderos y zonas agrícolas del área metropolitana.
12:30h Llegada a las choperas de Santa Fe. Visita a las zonas de trabajo y tiempo libre para tomar datos y trabajar en el proyecto de acuerdo a los puntos descritos en el enunciado del ejercicio. Pic-nic en la chopera.
Clicad aquí para descargar el plan de trabajo en la chopera.
18:30h Regreso en bus y visita a la antigua Fábrica de Azúcar San Isidro.
20:30h Regreso al albergue
Domingo 19 de septiembre
10:30h Visita a la Alhambra
Tarde Paseo por el Albayzín y Catedral
Lunes 20 de septiembre
Regreso a Barcelona
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Presentació de Projectes 5:
Divendres, 10 de setembre de 2010, a les 11.00
11:00 – 11:15 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
11:15 – 13.00 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Elena Rocchi
- Carlos Quintáns
- Juan Domingo Santos
13:00 – 13:30 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
Ja us podreu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 5: “Planta de reciclatge industrial en una plantació de pollancres”.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
“Al igual que no es la ciudad la única base de la arquitectura, tampoco es la edificación el objetivo único del proyecto. Buscar en el refugio primitivo, en la casa de Adán en el paraíso, el origen histórico de la actividad proyectual es reducir drásticamente el campo del pensamiento de la arquitectura frente al territorio. El hombre comienza a ordenar arquitectónicamente su entorno desde que establece las condiciones formales que permiten la obtención de una producción agrícola. Eliminar las piedras de un terreno, aterrazar las pendientes, parcelar los cultivos, crear embalses de agua, distribuir flujos, almacenar, apilar, guarecer, orear, aterrar, excavar, erigir, moldear, limitar, ensamblar… son algunas de las actividades con las que el hombre proyecta el territorio. Es la producción, y no el cobijo, la causa inicial del artificio arquitectónico. La agricultura, en su inmediatez con el territorio natural y sus cualidades, nos ofrece un ejemplo paradigmático de la esencia minimalista del proyecto arquitectónico, en el sentido de trabajar con los mismos elementos que el medio nos ofrece y que concluye en la combinación del medio junto al afán productivo del hombre.“
Juan Luis Trillo, arquitecto

La arquitectura es una actividad compleja producida por relación con cuestiones de muy diversa índole. El curso ARQUITECTURA, TERRITORIO Y PRODUCCIÓN nos introduce en un campo de experimentación donde la agricultura aparece vinculada a la construcción de la arquitectura y es el medio que establece las condiciones formales que la definen. ARQUITECTURA, TERRITORIO Y PRODUCCIÓN nos habla de las relaciones con el territorio productivo, de paisajes temporales y paisajes cambiantes, de estructuras agrícolas y de naturaleza intervenida, de la manipulación del territorio y de ciclos productivos, de las infraestructuras y las preexistencias, pero también nos habla del medio y su entorno, de reciclaje, del material y su fenomenología o de los valores cualitativos del espacio agrícola, lo que nos aporta una idea más amplia del significado de paisaje.
En estas condiciones la arquitectura no es una experiencia estética, ni un ejercicio de composición arquitectónica, se produce a partir de la relación con lo agrícola en distintos niveles de intercambio. El resultado de este proceso es un paisaje agregado producido por enlace y contaminación de cuestiones de procedencia diversa. Situaciones en las que la arquitectura aprende de la agricultura, como puede hacerlo de la arqueología o de la técnica.
Vamos a trabajar este curso sobre el territorio agrícola de las choperas, un entorno físico construido por el hombre para la explotación maderera con fines industriales. Se trata de un tipo de cultivo forestal intensivo sobre terrenos con abundante agua y unas condiciones climáticas especiales, con un alto índice de humedad e inundados gran parte del año. Las plantaciones de chopo son de crecimiento rápido y producen madera de calidad en periodos de tiempo corto, lo que configura un paisaje cambiante (turnos entre 10 y 15 años). Además de sus amplias aplicaciones en la industria, la plantación de choperas resulta ecológicamente beneficiosa por su gran absorción de CO2 y fijación del carbono, empleándose para purificar el ambiente (una hectárea de chopos puede absorber más de 25 toneladas de CO2) y en la depuración de suelos contaminados. También tiene aplicaciones ventajosas para la producción de biomasa como energía alternativa.
Nuestras propuestas de trabajo investigarán sobre el ciclo productivo y la actividad industrial en este medio agrícola y las condiciones en las que deberá producirse la arquitectura. Cuestiones sobre la forma de ocupar y transformar la chopera con fines industriales, y cómo hacer simultánea la producción agrícola de la chopera y su manipulación industrial para la obtención de manufacturas derivadas del chopo, se convierten en los objetivos del proyecto. Hay un paisaje producido desde la actividad que subyace en todo momento en el proyecto y que determina la forma final de la arquitectura, siempre en relación con el territorio y su producción agrícola.
El lugar elegido para el trabajo es una chopera situada en la periferia agrícola de Granada, en el término municipal de Santa Fe, a escasa distancia de la ciudad. Se trata de un espacio situado entre la autovía Sevilla-Granada y el río Genil, en el Pago de la Barrasa, con amplias extensiones de chopos, una red de acequias de riego, pequeños cortijos y algunas construcciones industriales que conviven junto a un albergue (campamento Petto´s) y otras de carácter doméstico diseminadas entre los árboles. El lugar es un ámbito frondoso atravesado por caminos para el mantenimiento y tala de las choperas, con dos infraestructuras principales de agua para el riego (Ramal Hondo y Acequia de los ojos de Viana).

Fruto del deshielo de Sierra Nevada, la vega de Granada ha sido históricamente un espacio muy fértil con abundante agua en el subsuelo: un extenso manto subterráneo que modifica la cota del nivel freático según la época del año, lo que lo convierte en un terreno muy apto para el cultivo de numerosas especies. Desde la edad media, estos campos agrícolas han sido explotados con árboles frutales, moreras, algodón y cáñamo, y en el siglo XIX por remolacha, tabaco, cereales y choperas. Estas “revoluciones agrícolas” de la vega, han supuesto una transformación del paisaje con incorporación de tipologías arquitectónicas afines a un tipo de industria derivada de los cultivos. Digamos que el paisaje de cada época ha sido el resultado de una actividad agrícola sobre el territorio y de una arquitectura asociada a la explotación industrial del mismo. El cultivo de la remolacha dio lugar a los ingenios azucareros y la plantación de tabaco a los secaderos, unas construcciones ventiladas muy sencillas y sugerentes por su ligereza e ingenio en el empleo de los materiales. La agricultura y la arquitectura industrial han configurado por tanto la imagen de este entorno periférico de la ciudad, de indudable valor patrimonial y paisajístico, y constituye además el escenario de ingreso a la ciudad desde la autovía procedente de Sevilla y Málaga. El paisaje de la ciudad de Granada son sus edificios históricos y la Alhambra, pero también el entorno agrícola, motor de la economía de la ciudad hasta la segunda mitad del siglo XX. El proyecto valorará el paisaje de las choperas como un elemento productivo de interés patrimonial que forma parte de una idea más amplia de ciudad.

La intención del trabajo es proponer soluciones desde la arquitectura que reactiven este entorno productivo de la vega hoy muy mermado desde el abandono de la producción azucarera y las limitaciones de la plantación de tabaco. Los bosques de chopos constituyen en la actualidad una de las escasas plantaciones rentables y un medio idóneo para proponer soluciones que rentabilicen aún más su producción. Con esta idea intervendremos en el interior de una chopera a partir de un programa de usos que relacione el chopo con su explotación y aprovechamiento industrial, cerrando el ciclo productivo desde la plantación del chopo y obtención de la materia prima, hasta la elaboración de la manufactura y su transporte para ser comercializada.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
Els professors de Projectes 5 són:
- Juan Domingo Santos
- Carlos Quintáns
- Elena Rocchi
- Joan Vitòria (assistent/coordinador)
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2010-11)
La correcció del grup del Toni Casamor començarà a les 9h (per tant, forçosament heu d’imprimir els plànols dijous) i s’allargarà fins les 12h.
Els alumnes seleccionats per presentar el seu projecte públicament al Jury final ho faran a la tarda.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)
Desenvolupament de la jornada:
11h – 13h:
A les 11h ha d’estar tot penjat a les parets i les maquetes ben exposades sobre les taules, per tant hauríeu de venir cap a les 10h per començar a preparar la presentació.
Puntualitat importantíssima (procureu imprimir-ho tot dijous!)
Correcció per grups.
Cada professor escollirà 3-4 projectes que posteriorment hauran de ser presentats en públic pels seus autors.
13h – 18h:
Presentació i correcció pública dels projectes seleccionats.
18h-19h:
Es decidiran les notes i es comunicaran posteriorment als estudiants.
També seleccionarem i fotografiarem les millors maquetes perquè formin part d’un pòster de l’EsArq.
Material a presentar:
- 3 làmines A1 sobre suport rígid (cartró-ploma). Heu de poder explicar el projecte en 3 làmines (horitzontals o verticals), ni més ni menys.
- Maquetes conceptuals, del procés de treball i finals (generals i de detall)
- Dossier A3 enquadernat amb tota la documentació generada durant el curs (dibuixos, esquemes, evolució del projecte, fotos de les maquetes, làmines finals,…)
- CD amb tota la documentació generada durant el curs
Important: La composició de les làmines i el grafisme triat han de ser coherent amb la idea central del projecte i han de reforçar el concepte a transmetre.
Cada professor ja us ha comunicat el contingut de les làmines, però si voleu veure més exactament què es demana normalment a final de curs podeu consultar els següents enllaços:
- Lliurament final juny 2009
- Lliurament final març 2009
Intercanvi EsArq – TU Delft > Presentacions en anglès:
Durant el Jury final hi haurà, a més del professor Kees Kaan, els estudiants de de la TU Delft que venen d’intercanvi, per tant totes les presentacions hauran de fer-se en anglès.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)



Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)

A partir d’avui, 16 d’abril, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) obre els seus dipòsits a visites amb públic.
+ info: MNAC – Visita a les reserves. La col·lecció no exposada d’un gran museu
La notícia als mitjans:
- El Periódico
- El Punt
- TV3 (vídeo)
- RTVE
Arxivat sota Cultura, Museus, Projectes 6 (2009-10), Referències
De part del Javier Bernalte i el José Luís León:
De cara a la entrega del próximo 23 de abril, y ya que os queda un día para la corrección, os adjuntamos la documentación mínima que os hemos pedido a lo largo del proyecto, y que es recomendable que mostréis a Javier (aunque falten cosas por completar) el próximo viernes 16 de abril:
- Situación y emplazamiento
- Axonométrica global e integración en el entorno del puerto.
- Planta de relación con el entorno próximo a una escala mayor (accesos, aparcamiento, secuencia de aproximación y llegada,…) y sección próxima de relación con entorno inmediato.
- Plantas, secciones y alzados, a una escala adecuada para explicar de forma global la configuración del proyecto (programa y funcionamiento, sistema constructivo, circulaciones y accesos,…). Se pide una valoración gráfica capaz de representar los elementos de cara a su comprensión. (Para los proyectos que tienen una configuración lineal, se recomienda hacer una secuencia de secciones transversales en los que se refleje la fluctuación del espacio interior de la sección).
- Sección constructiva (generalmente transversal) a escala mínima 1/25 donde se detalle en mayor grado el esquema general constructivo adoptado.
- Esquemas axonométricos globales de la ordenación constructiva, estructural y tectónica del proyecto.
A estos dibujos de carácter constructivo se les acompañará de una planta a escala 1/25 que represente el fragmento y los elementos a levantar en proyección. (importante, valoración gráfica)
(Es recomendable en este punto de definición constructiva incorporar varios detalles a escala 1/10 ó 1/5 que aporten la definición constructiva completa, dentro de las láminas de axonométrica o sección constructiva).
- Maquetas: Muy importante la labor de documentación de las maquetas que han acompañado el proceso, desde la conceptual, las maquetas de ensayos de sistemas espaciales, las fragmentarias de elementos constructivos, e imprescindible las imágenes del espacio interior valorando la escala, la luz y la materialidad (atmósfera).
El alumno utilizará todos los recursos gráficos y plásticos que estime oportuno para la mejor comprensión posible de su proyecto.
Tenéis que hacer un gran esfuerzo hasta el día de la entrega y aprovechar la clase del próximo viernes para orientaros en cuanto a la marcha de toda esta documentación. (Llevad todo lo que tengáis en proceso o terminado).
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)
7 estudiants del curs han estat aquesta setmana a Delft, seguint les classes del grup del Kees Kaan a la TU Delft, i d’aquí poc vindran 7 estudiants de Delft a passar una setmana a Barcelona i seguir el curs de projectes de l’EsArq-UIC.


Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)
El divendres 26 de març fem una visita a la Fundació Miró de Barcelona amb el següent programa:
10h > “Com funciona un museu?“. Explicació a l’auditori de la Fundació
11h > Visita guiada i comentada de l’edifici
Quedem a les 9.45 a l’entrada de la Fundació. Preu: 6 €/estudiant.
Després de la visita tornarem a l’escola i cap a les 12.30-13h començarem les correccions per grups.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)

El professors Felip Pich-Aguilera, Javier Bernalte, Toni Casamor, Vicenç Sarrablo, Giovanna Carnevali, Jordi Sutrias, Joan Vitòria i Kees Kaan

Nicolás Orlando

Jaume Albir

Mateu Argemí

Loli Garcia

Roger Llimargas

Luís Miguel Toscano

Nahia Macón

Anna Sarroca

Toon de Keyser

Naiara Illanes

Teresa Martínez

Salvador Rodríguez

Adrián Bedoya

Enrique Artola

Jordi Flores
Els professors Jordi Sutrias, Jordi Badia, Vicenç Sarrablo, Felip Pich-Aguilera, Toni Casamor i Kees Kaan
Els professors Javier Bernalte i Joan Vitòria
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)
11h – 13h (molt important la puntualitat!):
Correcció per grups.
Cada professor escollirà 4 projectes que posteriorment hauran de ser presentats en públic pels seus autors.
13h – 17h:
Presentació i correcció pública dels 16 projectes seleccionats.
Com a professor convidat vindrà el Jordi Sutrias.
Els autors dels 7 millors projectes participaran en l’intercanvi amb els estudiants de Delft i marxaran l’última setmana abans de Setmana Santa cap a Holanda.
17.30:
Conferència-presentació de l’exposició sobre el concurs d’El Prat Nord (+ info), amb dos professors de l’EsArq premiats:
- Proposta Guanyadora: Claus en Kaan Architecten + Jaume Carné
- Menció especial: Carracedo-Sotoca Arquitectura
Material mínim a presentar:
1. Maqueta/es (mínim una conceptual a 1/500 – 1/1000). Serà un element molt important de valoració!
2. Documentació gràfica (dues làmines A1)
- 2.1. Planta d’emplaçament 1/500 – 1/1000
- 2.2. Planta/es de l’edifici 1/200
- 2.4. Seccions i alçats 1/200
- 2.5. Detalls constructius (almenys un, el que millor defineixi el vostre projecte i la seva “materialitat”)
Important: La composició de les làmines i el grafisme triat han de ser coherent amb la idea central del projecte i han de reforçar el concepte a transmetre. De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 6 (2009-10)

Projecte de Renzo Piano i Richard Rogers inaugurat l’any 1977.
Podeu trobar moltíssima informació a:
· Wiquipèdia
· Great Buildings
· archTLAS
És molt interessant el documental de la sèrie “Architectures”, produït per la cadena de televisió franco-alemanya Arte.
A YouTube el podeu veure sudividit en tres parts:
· part 1/3
· part 2/3
· part 3/3
Arxivat sota Museus, Projectes 6 (2009-10), Referències

Al web d’aquesta empresa, dedicada a l’emmagatzematge i al transport d’obres d’art, hi trobareu informació molt interessant: Museo Vault
Arxivat sota Museus, Projectes 6 (2009-10), Referències
Interessant web sobre construccions a base de contenidors: Container City
Arxivat sota Cultura, Projectes 6 (2009-10), Referències

A l’ArchTLAS hi trobareu informació del projecte de Richard Meier pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona:
http://archtlas.com/projects/spain/barcelona/museu-dart-contemporani-de-barcelona-macba
Arxivat sota Museus, Projectes 6 (2009-10)

A l’ArchTLAS hi trobareu moltíssima informació del projecte de Josep Lluís Sert per a la seu de la Fundació Joan Miró de Barcelona (explicació teòrica, plànols i fotos):
http://archtlas.com/projects/spain/barcelona/fundacio-joan-miro
Arxivat sota Museus, Projectes 6 (2009-10)
Presentació de Projectes 6:
Divendres, 5 de febrer de 2010, a les 11.00
11:00 – 11:15 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
- Encàrrec per la primera setmana
11:15 – 13.00 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Kees Kaan
- Javier Bernalte
- Felip Pich-Aguilera
- Toni Casamor
13:00 – 13:30 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
Ja us podreu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 6: “Magatzem d’art al port de Barcelona”.
“The design ultimately finds its place through the material. It becomes irreversible and definitive. Architectural design is no graphic activity, but rather it is thinking in material and space. In what is, what can be and what must be made in between and around.” (Kees Kaan)
En aquest quadrimestre els estudiants hauran de projectar un magatzem d’art, fent èmfasi en el disseny arquitectònic de la façana.
El nou edifici per a la col·lecció del MACBA necessita espais per a emmagatzematge, restauració, exposició, oficines, restaurant i serveis.
L’emplaçament del projecte se situa en el Moll Costa, entre el Moll Ponent i el Moll Contradic.
El programa total és d’aproximadament 11.000 m2, però bastant senzill, el que assegura que no es perdi excessiu temps en encaixar la distribució. Aquí, els estudiants poden arribar ràpidament a una correcta i funcional organització del programa.
L’èmfasi, aleshores, es posarà en el desenvolupament de l’edifici fins a un avançat nivell de definició, és a dir, fins que la coherència del concepte arquitectònic arribi al disseny dels detalls constructius.
Els estudiants tindran l’oportunitat de millorar els seus coneixements de disseny a diferents nivells i escales. L’objectiu no és inventar nous conceptes, sinó aprendre a fer evolucionar les idees arquitectòniques fins que siguin Arquitectura.
El procés de materialització és una de les eines més importants per fer arquitectura. Al cap i a la fi, la forma de l’edifici, l’elecció de materials i el seu acoblament determinen l’aparença de l’edifici.
“The faculty here encourage your ideas and opinions, but of course, if you are talented, this ideas will flow naturally. You don’t have to prove so on a daily basis. It’s important to be able to develop your ideas and to allow them to mature… There is not enough time for reflection. The same goes for architecture; it can always be more reasoned and well thought out.” (Kees Kaan)
Així mateix, els estudiants hauran de fer èmfasi especial en els següents aspectes:
- Espai públic: relació entre interior i exterior. Quin espai públic es crea?
- Cultura: mirada urbana, mirada sobre la història del desenvolupament urbà de Barcelona.
- Sostenibilitat: funció vs longevitat, over sizing?, conseqüències arquitectòniques del clima.
- Materialització: elecció, ús, acoblament i detall dels materials que defineixen l’aparença arquitectònica del projecte com un tot.
Aquí teniu la llista dels nous professors de Projectes 6:
El dijous 4 de febrer de 19 a 21h, a la Roca Gallery, gran debat sobre el present i futur de Barcelona.
Per més informació i per confirmar l’assistència (necessària degut a l’aforament limitat): cliqueu aquí
Roca Barcelona Gallery: C. Joan Güell, 211-213. 08028 Barcelona


Arxivat sota Cultura
A partir d’aquest mes de desembre reactivem el blog EScritsd’ARQuitectura del Departament de Cultura i Publicacions de l’EsArq, on a partir d’ara hi anireu trobant informació sobre l’actualitat de l’escola, articles sobre arquitectura, enllaços a altres webs interessants, informació sobre concursos,…
A més, pretenem que aquest blog es converteixi en un complement de “Butter“, la revista en paper que editarem aproximadament una vegada al mes.
Arxivat sota Cultura
Perquè tingueu una idea del que heu de presentar pel jury final del divendres 4 de desembre, podeu consultar les següents entrades del blog:
- Lliurament final juny 2009
- Lliurament final març 2009
Però com que durant aquest exercici cada grup ha seguit dinàmiques diferents, cada professor pot precisar les característiques de la presentació.
Important:
A més de la presentació en làmines A1, també haureu de lliurar el vostre projecte en format PDF.
Com: enviant UN SOL FITXER PDF amb totes les làmines ordenades correctament a l’adreça foros.esarq@gmail.com
Quan: abans de les 24h del divendres 4 de desembre
Nom del fitxer: p5_0910_cognom_nom.pdf (per exemple: p5_0910_vitoria_joan.pdf)
Per evitar que ocupi molt, abaixeu la resolució del pdf anant a “Avanzadas > Optimizador de PDF” i allà abaixant totes les resolucions a 150 ppp.
Si també voleu enviar fotos de material generat durant el curs (o ppt) també ho podeu fer, però procureu que no ocupi molts Mb.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2009-10)
exposicions
Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2009
Exposició itinerant que recull les obres seleccionades pel jurat – l’obra guanyadora (l’Òpera i Ballet Nacionals de Noruega, Oslo, de Snøhetta), la Menció Especial, els 4 finalistes i les 44 obres seleccionades.
+ info: cliqueu aquí
Del 23 d’octubre al 12 de desembre de 2009
COAC. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
www.coac.cat / Pl. Nova, 5. 08002 Barcelona / tel. +34 933 015 000
Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte
Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
+ info: cliqueu aquí
Del 20 d’octubre al 28 de febrer de 2010
CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org / C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona / tel. +34 933 064 100
L’Eixample Cerdà. 150 anys de modernitat
Aquesta exposició realitza una mirada històrica a partir de l’urbanisme i l’arquitectura, i sobre les principals característiques del Pla Cerdà de Barcelona, per posar de relleu la vigència i l’actualitat del projecte.
+ info: cliqueu aquí
Del 25 de novembre al 21 de gener de 2010
MMB. Museu Marítim de Barcelona (Sala Marquès de Comillas)
www.mmb.cat / Av. de les Drassanes s/n. 08001 Barcelona / tel. +34 933 429 920
Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal
L’exposició recull la història de les lluites veïnals que han col·laborat en la construcció dels barris i les ciutats. La mostra proposa un recorregut des de la dictadura franquista i la transició democràtica fins a l’actualitat.
+ info: cliqueu aquí
Del 28 de novembre a l’1 de febrer de 2010
MUHBA. Museu d’Història de Barcelona
www.museuhistoria.bcn.cat / Pl. del Rei, s/n. 08002 Barcelona / tel. +34 932 562 100
Arquitectura catalana 2004-2009. Retrat d’un temps
Hi ha un model català? En aquest final de la primera dècada del segle 21, marcat per grans tensions degut a l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica conseqüent, és oportú preguntar-se quins són els nous models i les diferents sensibilitats que defineixen l’arquitectura catalana i com aquesta respon a la situació actual.
+ info: cliqueu aquí
Del 7 d’octubre al 10 de gener de 2010
Cité de l’Architecture et du Patrimoine
www.citechaillot.fr / 1, Place du Trocadéro et du 11 novembre. 75116 Paris / tel. +33 (0)1 58 51 52 00
conferències
Toni Gironès. “Espais de trobada, llocs comuns”
+ info: cliqueu aquí
Dimarts 15 de desembre de 2009, 20h
BIArch. Barcelona Institute of Architecture
www.biarch.eu / “La Pedrera”. Pg. de Gràcia, 92. 08008 Barcelona / tel. +34 935 421 907
Arxivat sota Cultura, Referències
Aquesta exposició realitza una mirada històrica a partir de l’urbanisme i l’arquitectura, i sobre les principals característiques del Pla Cerdà de Barcelona, per posar de relleu la vigència i l’actualitat del projecte. L’exposició proposa un itinerari per il·lustrar de quina manera el projecte de Cerdà ha permès a la ciutat de Barcelona suportar els màxims estats de tensió que ha sofert en alguns moments de la seva història, i també adaptar-se a les transformacions que la mateixa ciutat ha viscut, com, per exemple, la transformació de la ciutat industrial en una ciutat de serveis.
Organitza: Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC)
Comissaris: Fernando Marzà i Francesc Magrinyà
Lloc: MMB-Museu Marítim de Barcelona (Sala Marquès de Comillas)
Dates: del 25 de novembre al 21 de gener de 2010
+ info:
- Any Cerdà: L’Eixample Cerdà
- MMB: L’Eixample Cerdà
Arxivat sota Cultura, Projectes 5 (2009-10), Referències
Ara que cal encarar les dues últimes setmanes de l’exercici us recodem que aquest any l’assignatura de Projectes es coordina amb Construcció, Instal·lacions i Estructures perquè les pràctiques o treballs d’aquestes assignatures suposin una continuació i un aprofundiment en el procés projectual, sense perdre la coherència dels conceptes o idees principals.
Us demanem, per tant, que penseu en fer compatible els vostre projecte amb els aspectes que tracteu a les assignatures en qüestió.
A Construcció, amb el David Baena, tractareu la construcció en sec, especialment amb vidre, fusta i acer.
A Instal·lacions, amb l’Andreas Peter i el Miquel Samaranch, es posarà l’ènfasi en l’acústica, la il·luminació artificial i l’evacuació en cas d’incendi/emergència.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2009-10)
Ja podeu consultar els resultats del concurs “Think outside the parking box“, convocat per Nissan i DesignBoom amb l’objectiu de trobar noves i imaginatives solucions al problema de l’aparcament urbà.
Hi han participat més de 3000 dissenyadors de gairebé 100 països diferents.
Per veure’n els resultats cliqueu aquí.
Arxivat sota Aparcaments, Projectes 5 (2009-10), Referències

Drop in green > Blog creat pel següents alumnes del grup del Juan Domingo Santos:
Àlex Clarà, Naiara Illanes, Noèlia Mejías, Anna Sarroca, Leonor Toro, Andrea Zupan-Dover
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2009-10)

“I love destroying asphalt and maybe you’d like to join the party” Richard Register
La proliferació indiscriminada d’automòbils ha provocat l’extensió constant de la superfície asfaltada. Víctima del seu propi èxit, ara l’alfalt comença a ser objecte de nombroses intervencions, accions o performances de “depaving” (o despavimentació).
El moviment Depave va començar a Portland (Oregon, EUA) amb l’objectiu d’alliberar la terra natural de l’asfalt que la cobreix i, d’aquesta manera, poder recuperar espais verds dintre les ciutats.
Aquesta associació, formada per voluntaris, es dedica a detectar zones asfaltades que han quedat en desús i, aleshores, s’encarrega d’aconseguir els permisos per aixecar el paviment i replantar el terreny.
“La despavimentació no és una operació gaire econòmica: cal llogar una serra radial (30 $/dia), cal un permís municipal (50 $/dia) i cal pagar la descarrega de material a la deixalleria (35 $)…” Richard Register
Però en aquest tipus d’accions, el benefici social a llarg termini compensa amb escreix el cost econòmic de la intervenció.
A la pàgina de l’associació hi trobareu moltíssima informació sobre com realitzar aquesta mena d’accions (i fins i tot us en podeu descarregar una guia en format PDF)
+ info: vídeo sobre el Depaving Day






Exemples de dos espais diferents despavimentats o amb “el sòl alliberat”:


Arxivat sota Cultura, Projectes 5 (2009-10), Referències
Material a presentar el proper divendres 6 de novembre:
1. Maqueta/es (mínim una conceptual a 1/500 – 1/1000)
2. Documentació gràfica (mínim dues làmines A1)
- 2.1. Planta d’emplaçament i esquemes d’anàlisi de l’entorn 1/500 – 1/1000
- 2.2. Planta/es de l’edifici 1/200
- 2.3. Imatge(s) de l’edifici
- 2.4. Seccions longitudinal i transversal de l’edifici en relació amb l’entorn 1/200
- 2.5. Breu memòria conceptual:
> concepte i idea germinal
> mecanisme de desenvolupament de projecte
> regles de joc i procés
> relació amb el lloc
Important: La composició de les làmines i el grafisme triat han de ser coherent amb la idea central del projecte i han de reforçar el concepte a transmetre.
De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.
Arxivat sota El taller al dia, Projectes 5 (2009-10)

Proposta de Francisco (“Paco”) Alonso de Santos pel concurs d’urbanització de la Plaza Castilla de Madrid, 1987.
“La conexión del Centro de Madrid con su salida norte culmina en la Plaza de Castilla. El Proyecto de Ordenación Urbana y Edificación responde a la identificación de la forma y significación del lugar que considera lo que en él sucede (lo existente y lo por venir), no como conjunto de problemas a resolver separadamente, sino como coreografía urbana, lugar para la participación y la vida en una atmósfera de lujo humanístico, donde todas las actividades y sus respectivas velocidades tienen sitio y escala conformes y son la representación emocionada de sí mismas en la ciudad toda.
La organización del conjunto se articula en las siguientes partes:
1. Plaza superior, espacio urbano como suelo de la ciudad.
2. Plaza inferior, ámbito a cota bajo rasante con edificaciones perimetrales y diametrales dedicadas a intercambio de tráfico urbano.
3. Dos cuerpos de edificación destinados a albergar el programa de viviendas , oficinas y locales comerciales. Su prolongación en sótano establece áreas de servicio, aparcamiento e instalaciones.
El perímetro de la plaza actual [160m de diámetro] se excava en su totalidad [12m] obteniendo así una plaza abierta a esa cota que descubre la continuidad anatómica de la ciudad en el subsuelo; dejando el resto de la plaza superior para uso exclusivo peatonal.”
Paco Alonso



+ info sobre Paco Alonso:
· Article d’Arturo Franco
· Conversa amb Arturo Franco
· Museo de San Isidro, Madrid, 1989 (no construït)
Arxivat sota Aparcaments, Projectes 5 (2009-10), Referències