6 Novembre 2009
Blog “Drop in green”
Drop in green > Blog creat pel següents alumnes del grup del Juan Domingo Santos:
Àlex Clarà, Naiara Illanes, Noèlia Mejías, Anna Sarroca, Leonor Toro, Andrea Zupan-Dover
5 Novembre 2009
Depaving (despavimentació)
“I love destroying asphalt and maybe you’d like to join the party” Richard Register
La proliferació indiscriminada d’automòbils ha provocat l’extensió constant de la superfície asfaltada. Víctima del seu propi èxit, ara l’alfalt comença a ser objecte de nombroses intervencions, accions o performances de “depaving” (o despavimentació).
El moviment Depave va començar a Portland (Oregon, EUA) amb l’objectiu d’alliberar la terra natural de l’asfalt que la cobreix i, d’aquesta manera, poder recuperar espais verds dintre les ciutats.
Aquesta associació, formada per voluntaris, es dedica a detectar zones asfaltades que han quedat en desús i, aleshores, s’encarrega d’aconseguir els permisos per aixecar el paviment i replantar el terreny.
“La despavimentació no és una operació gaire econòmica: cal llogar una serra radial (30 $/dia), cal un permís municipal (50 $/dia) i cal pagar la descarrega de material a la deixalleria (35 $)…” Richard Register
Però en aquest tipus d’accions, el benefici social a llarg termini compensa amb escreix el cost econòmic de la intervenció.
A la pàgina de l’associació hi trobareu moltíssima informació sobre com realitzar aquesta mena d’accions (i fins i tot us en podeu descarregar una guia en format PDF)
+ info: vídeo sobre el Depaving Day
Exemples de dos espais diferents despavimentats o amb “el sòl alliberat”:
29 Octubre 2009
Jury intermig 06.11.09 (Material)
Material a presentar el proper divendres 6 de novembre:
1. Maqueta/es (mínim una conceptual a 1/500 – 1/1000)
2. Documentació gràfica (mínim dues làmines A1)
- 2.1. Planta d’emplaçament i esquemes d’anàlisi de l’entorn 1/500 – 1/1000
- 2.2. Planta/es de l’edifici 1/200
- 2.3. Imatge(s) de l’edifici
- 2.4. Seccions longitudinal i transversal de l’edifici en relació amb l’entorn 1/200
- 2.5. Breu memòria conceptual:
> concepte i idea germinal
> mecanisme de desenvolupament de projecte
> regles de joc i procés
> relació amb el lloc
Important: La composició de les làmines i el grafisme triat han de ser coherent amb la idea central del projecte i han de reforçar el concepte a transmetre.
De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.
29 Octubre 2009
Pl. Castilla, Madrid (Paco Alonso)
Proposta de Francisco (“Paco”) Alonso de Santos pel concurs d’urbanització de la Plaza Castilla de Madrid, 1987.
“La conexión del Centro de Madrid con su salida norte culmina en la Plaza de Castilla. El Proyecto de Ordenación Urbana y Edificación responde a la identificación de la forma y significación del lugar que considera lo que en él sucede (lo existente y lo por venir), no como conjunto de problemas a resolver separadamente, sino como coreografía urbana, lugar para la participación y la vida en una atmósfera de lujo humanístico, donde todas las actividades y sus respectivas velocidades tienen sitio y escala conformes y son la representación emocionada de sí mismas en la ciudad toda.
La organización del conjunto se articula en las siguientes partes:
1. Plaza superior, espacio urbano como suelo de la ciudad.
2. Plaza inferior, ámbito a cota bajo rasante con edificaciones perimetrales y diametrales dedicadas a intercambio de tráfico urbano.
3. Dos cuerpos de edificación destinados a albergar el programa de viviendas , oficinas y locales comerciales. Su prolongación en sótano establece áreas de servicio, aparcamiento e instalaciones.
El perímetro de la plaza actual [160m de diámetro] se excava en su totalidad [12m] obteniendo así una plaza abierta a esa cota que descubre la continuidad anatómica de la ciudad en el subsuelo; dejando el resto de la plaza superior para uso exclusivo peatonal.”
Paco Alonso
+ info sobre Paco Alonso:
· Article d’Arturo Franco
· Conversa amb Arturo Franco
· Museo de San Isidro, Madrid, 1989 (no construït)
28 Octubre 2009
Lingotto (Torí, Itàlia)
Lingotto és un barri de Torí, Itàlia, però el nom s’associa més amb l’edifici Lingotto, situat a la Via Nizza, que fou, en la seva època, una enorme fàbrica de cotxes de la Fiat.
La primera pedra va ser col·locada cap al 1916 i va ser obert el 1923.
El disseny, del jove arquitecte Giacomo Mattè-Trucco, va sorprendre per com estava directament relacionat amb una cadena de muntatge ascendent a través de 5 pisos. La matèria primera entrava per la part inferior, i s’anava transformant en automòbils mentre pujava en espiral per l’interior de l’edifici. El vehicle acabat apareixia al terrat, on trobava un circuit de proves oval, amb corbes peraltades, i amb un pilot de competició esperant-lo per a donar una volta i comprovar el seu correcte funcionament.
Quan l’edifici va ser inaugurat era l’edifici més gran d’Europa i el segon del món, i va ser considerat un edifici d’avantguarda, molt influent i impressionant; tant que Le Corbusier el va anomenar “una de les millors imatges de la indústria”, i una “guia a seguir pel disseny de les ciutats”.
80 models diferents van ser fabricats al llarg de la seva història, incloent el famós Fiat Topolino de 1936.
L’edifici està format per dos cossos longitudinals, amb una llargada de 507 m i una amplada de 24 m cada un, units entre si per cinc nuclis transversals. Als dos edificis longitudinals es trobaven les diverses fases de la cadena d’acoblament dels automòbils, mentre que els nuclis de comunicació vertical, els serveis i els espais de descans dels operaris es disposaven als cossos transversals.
Tot l’edifici té un disseny modular, amb peces de 5 m de llargària i 5 pisos d’alçada, col·locades successivament fins a 200 vegades.
El circuit de proves consisteix en dues línies rectes de 443 m de llargada i 24 m d’ample, unides per dues corbes parabòliques de 180º extremadament peraltades i amb superfície de formigó.
La fàbrica va quedar desfasada als anys 70 i finalment, el 1982, es va decidir tancar-lo. El tancament va despertar un debat públic sobre el seu futur, i sobre el com recuperar el potencial industrial perdut en general. Es va convocar un concurs arquitectònic que va ser guanyat per Renzo Piano, qui visionóa projectar un nou espai públic per a la ciutat. La vella fàbrica es va convertir en un modern complex, amb sales de concerts, cinemes, un centre d’exposicions, botigues i un prestigiós hotel. La reconstrucció va acabar el 1989.
El circuit original sobre el terrat del Lingotto pot ser vist parcialment en la seqüència de la fugida de la pel·lícula Un treball a Itàlia (The Italian Job), de (1969).
+ info:
· Article de Xavier Costa a Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
· El Oro de Fiat: El “Lingotto” de Turin y los ladrones ingleses de “The Italian Job”
· Plataforma en viaje: Lingotto, Torino
27 Octubre 2009
“Estacionar sota terra” (Revista RACC)
A la revista del RACC del mes d’octubre 2009 hi ha un interessant article sobre el disseny d’aparcaments soterrats.
+ info: Revista RACC (article a les pàgines 20 i 21)
22 Octubre 2009
La Barcelona de l’any 2159
Ara celebrem els 150 anys de l’aprovació del Pla Cerdà.
Però com serà la Barcelona de l’any 2159, d’aquí a 150 anys més?
Deixa la teva proposta (i mira les idees dels altres) a: www.barcelona2159.org
22 Octubre 2009
Exposició “Cerdà i la Barcelona del futur” al CCCB
Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
L’Eixample és el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.
L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.
Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.
+ info: CCCB – “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”
19 Octubre 2009
Retrospectiva Jacques Tati
L’Institut Francès de Barcelona (C. Moià, 8) programa una retrospectiva de les pel·lícules de Jacques Tati (1907-1982) per rememorar la carrera d’aquest visionari genial, d’aquest cineasta únic, d’aquest autor de pel·lícules d’una modernitat desconcertant, el qual, amb només tres curts i sis llargmetratges, es va imposar com un dels cineastes burlescs dels més originals i creatius.
Durada del cicle: des del dilluns 19 d’octubre fins al dimarts 1 de desembre de 2009.
+ info: IFB – Retrospectiva Jacques Tati
Entre les pel·lícules imprescindibles:
Mon Oncle (1958)
Divertidíssima crítica de la moderna civilització urbana (urbanisme, funcionalisme, disseny, automatisme).
Premi especial del Jurat de Cannes, 1958
Oscar a la millor pel·lícula estrangera, 1959
Playtime (1967)
Considerat per molta gent com l’obra mestra del cineasta i, fins i tot, per alguns (David Lynch, per exemple) com una de les millors pel·lícules de la història.
Gran permi de l’Acadèmia del Cinema, 1968
Trafic (1971)
Última pel·lícula on apareix el famós personatge de Mr. Hulot, també és l’únic film de Jacques Tati on el plantejament inicial proposa una intriga amb un objectiu precís a resoldre, almenys aparentment.
16 Octubre 2009
Metro de Barcelona (perllongaments)
Xarxa de metro de Barcelona prevista pel 2015:
El passat mes de juliol la Generalitat va iniciar el procés d’informació pública del perllongament de l’L3 a Sant Feliu i l’L6 a Sant Joan de Déu.
+ info: aquí i a la intranet.
Imatge de l’estació de Finestrelles (L3+L6):
15 Octubre 2009
Park & Ride a Escòcia
Enllaç a la web de Bargoed (Escòcia), on també estan desenvolupant un Park & Ride:
http://www.caerphilly.gov.uk/bargoedsbigidea/english/location/park_ride.html
13 Octubre 2009
Fotos emplaçament (dv 09.10.09)
Fotos fetes per l’Àlex Clarà el passat divendres 9 d’octubre, durant la visita a l’emplaçament del projecte.
A la intranet teniu totes aquestes fotos, i moltes d’altres, amb alta resolució.
8 Octubre 2009
Divendres 9 d’octubre
Grup Alberto Estévez: classe a les 10:00, cadascú amb 20 idees (brainstorming)
Grup Toni Vaíllo: classe teòrica a les 10:30 (teniu la documentació a la intranet).
Altres grups: a les 11:00
A les 12:00 anirem a veure el solar de les Pistes universitàries de la UB.
A la tarda, classe per grups a l’Aula 202.
8 Octubre 2009
Asphalt Spot (R&Sie)
Asphalt Spot de R&Sie (François Roche)
Petit projecte dels francesos R&Sie (François Roche) a Tokamashi (Japó), híbrid estrany entre land-art i instraestructura.
Un quadrat d’asfalt, amb 20 places d’aparcament, al bell mig d’un paisatge rural de camps i extensions de gespa.
Però aquest quadrat d’asfalt té la superfície ondulada i les cantonades aixecades, talment com si hagués patit les conseqüències d’un terratrèmol.
+ info:
- R&Sie / New Territories
- entrevista a DesignBoom
8 Octubre 2009
Estacionament i terminal a Estrasburg (Zaha Hadid)
Estacionament i terminal Hoenheim Nord (Estrasburg, França) de Zaha Hadid
Programa: estacionament per a 700 automòbils, estació terminal de tramvia i omnibus, funcions diverses (bitlleteria, banys públics, botigues, estacionament per a bicicletes)
Anys: 1999-2001
Superfície: estacionament 25.000 m2, estació 3.000 m2
Premi Mies van der Rohe, 2003
Aquest projecte forma part de la nova xarxa de tramvies que la ciutat d’Estrasburg està desenvolupant per reduir el trànsit privat i la pol·lució al centre urbà. El sistema pretén animar la gent a deixar el cotxe als afores de la ciutat, en aparcament projectats amb aquesta finalitat (Park&Ride), i utilitzar el tramvia fins les zones més cèntriques.
“El projecte de Zaha Hadid concentra l’exuberància del seu llenguatge mitjançant la disciplina abstracta de les avantguardes en una espècie de Kandinsky en l’espai, fet de línies de força i plànols plegats i zigzaguejants; un sistema unitari amb el qual es resolen amb claredat i eficàcia tots els elements d’aquest intercanviador en el qual conflueixen viatgers en tren, tramvia, autobús, cotxe, bicicleta i vianants. Com si fos un camp magnètic, totes les línies, formades per les marques de pintura blanca de l’asfalt, les lluminàries inclinades de l’aparcament, les llums fluorescents de les marquesines i els pilars circulars i esvelts que les sostenen, convergeixen cap a un focus. Els plans, que arrenquen del terra i arriben fins al sostre de l’estació, es van plegant i inclinant, i es retallen en formes punxegudes. (…).
En el límit entre la ciutat i la perifèria, aquest intercanviador a Estrasburg, com si fos un atractor, configura una paisatge artificial de columnes i plans que fa aflorar les directrius del lloc i que potencia que flueixi la varietat caòtica de fluxos, que es reorganitzin i cristal·litzin en una geometria. És una mostra, en definitiva, de com podria ser un nou sistema d’elements urbans, que sumi sinergies, fusioni moviments i generi simbiosis amb l’entorn, conciliant plans i superfícies.“
Josep Maria Montaner i Zaida Muxí.
La Vanguardia. Cultura|s, 272. 5 de setembre de 2007
+ info:
- article complet de J.Ma. Montaner i Z. Muxí
- article a Archimaster
- Zaha Hadid
8 Octubre 2009
Parkhouse/Carstadt (NL Architects)
Parkhouse/Carstadt
NL Architects (Pieter Bannenberg, Walter van Dijk, Kamiel Klaasse i Mark Linnemann)
Emplaçament: Amsterdam
Any: 1996 (no construït)
La proposta Parkhouse/Carstadt examina la relació entre l’automòbil i la ciutat. Un aparcament s’insereix al centre d’Amsterdam com a possible catalitzador de l’activitat urbana. A partir de 19.000 m2 d’aparcament, es desenvolupen al seu voltant 35.000 m2 d’espai per a uns grans magatzems, botigues, oficines, apartaments, restaurants i un hotel amb equipament per a congresos. Un programa urbà vital és essencial per evitar que les ciutats històriques quedin relegades a parcs temàtics culturals.
Parkhouse/Carstadt és un carrer públic d’un quilòmetre de llargària, una rampa d’aparcament de 19m d’amplària que va pujant amb una inclinació del 6% fins a un màxim de 30m. És un volum continu farcit de vida urbanaque s’arrauleix en l’emplaçament i en ell mateix: l’edifici com a contorsionista.
+ info:
- sobre Parkhouse/Carstadt: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
- NL Architects
8 Octubre 2009
Shopping Mall Loop (MVRDV)
La màxima accessibilitat possible de trànsit rodat es combina amb la seva absència total, produint-se així una solució d’hibridació entre les formes del trànsit rodat i les d’altres activitats urbanes.
El nivell d’aparcament es planteja com un itinerari sense fi en forma de bretzel que permet desplegar per sota altres activitats. Només l’espai destinat a habitatges discorre paral·lelament per damunt de la coberta-aparcament.
+ info:
- sobre Shopping Mall Loop: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
- sobre MVRDV
8 Octubre 2009
Smart Shopping Center (Arribas-Codinachs)
Edifici prototip per a sala d’exposició, vendes i annexos.
Any: 1995 (no construït)
“Hi havia una idea molt determinada d’un tipus d’automòbil, muntable amb diferents peces amb un gran marge de participació del comprador en la construcció de l’aspecte final del cotxe, i, per tant, una concepció molt precisa del tipus de distribució, lligant la venda del cotxe al shopping d’altres molts “petits productes”, i al final del procés una necessitat especial de definir una màxima transparència entre el punt de venda, el seu funcionament, la construcció de la màquina,…
Tot això a més de cent llocs d’Europa amb característiques ambientals extremadament diferents, amb la necessitat de centralitzar els criteris tècnics, i amb un període de construcció tòricament molt breu.
Es tractava, doncs, de donar forma exactament a això.
D’aquí que l’objectiu del projecte fos un sistema formal que donés sentit a la relació entre l’edifici que “protegeix el lloc” i el micro-car com a “objecte amb una especial relació amb el públic.
L’edifici es desenvolupa des d’una clara relació amb referència als elements estructurals, que d’identifiquen com els elements fonamentals dels sistemes d’ús, construcció i control energètic.
La idea del “cotxe-objecte” és fonamental en la manera en què s’organitza d’una forma lúdica la relació entre el públic i els elements que es disposen a l’interior.“ Alfred Arribas + Marcià Codinachs
+ info: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
Finalment el que sí que s’ha arribat a construir és aquesta versió més petits:
8 Octubre 2009
Aparcament del Centre cultural Onyx (J. Nouvel)
Centre cultural Onyx. Saint-Herblain, Nantes
Any: 1987-89
Autors: Jean Nouvel & Myrto Vitard
Deu hectàrees d’aparcament en lleugera pendent cap un mirall d’aigua, que poden convertir-se en lloc d’espectacles quan l’escena del centre cultural s’obre a l’exterior.
8 Octubre 2009
Marina City, Chicago (B. Goldberg)
Anys: 1959-64
“Pocs són els edificis de Chicago que tenen un disseny tan innovador o que aconsegueixen tal impacte com el Marina City. Immediatament va aconseguir sobresortir entre els molts gratacels de Chicago i fou durant molt temps l’edifici més fotografiat de la ciutat.
Les dues torres circulars que alberguen apartaments amb balcons semicirculars -que a molta gent els recorda a dues panotxes de blat de moro- són especialment curioses ja que la meitat de baix són aparcaments disposats en espiral.
Marina City va ser dissenyat per a la primera generació de yuppies. Goldberg i el seu client, el Building Service Employees International Union, van decidir que encara que s’havia produït un èxode als suburbis, molts dels empleats solters o sense fills del Loop (districte financer) voldrien un apartament prop del seu treball. I tenien raó. El complex va ser un èxit des del començament i prototip per a altres edificis propers al centre de Chicago.
Ja que no hi havia serveis que donessin glamour a aquesta antiga zona ferroviària, Goldberg va incorporar a la torre una sèrie de botigues, un restaurant, un centre de salut, una piscina, una pista de patinatge, una sala d’exposicions, un teatre, un port esportiu, una bolera i una torre d’oficines. El complex es va anunciar com “una ciutat dintre d’una ciutat”, un lloc per a gaudir 24 hores de la vida urbana.
El disseny magistral de Goldberg ofereix una sensació d’amplitud al petit i empaquetat complex, en el qual cada part sembla desafiar la gravetat i voler elevar-se; la plaça, per exemple s’aixeca sobre l’aigua i es desmaterializa a través de la finestra del restaurant. Encara que s’han realitzat diverses ampliacions, se segueix veient com una fina llosa, molt diferent a la pesada caixa que es troba al seu costat, la One IBM Plaza de Mies van der Rohe. A causa de les plantes d’aparcament en espiral, les torres d’apartaments semblen créixer des de la plaça. De fet, les torres semblen ser transparents per les plantes obertes de garatges i les balconades voladisses que surten de les columnes perimetrals.
La torre d’oficines, que ara és un hotel, també s’aixeca sobre la plaça mitjançant unes columnes situades sobre un sòcol sense finestres que alberga la bolera. Aquesta estructura està separada de la plaça mitjançant un paviment de vidre que és el lobby de l’hotel. El teatre, que té una forma irregular, és l’únic element que sembla descansar sobre la plaça en comptes de desenganxar-se d’ella.
Els apartaments també estan dissenyats per a generar una sensació d’obertura. No només estan situats damunt dels aparcaments i dels magatzems que abans estaven al costat, sinó que la seva forma de pastís fa que s’aconsegueixi una extensa vista de la ciutat. A Marina City es té la sensació de tenir la ciutat sencera als peus, molt més que en qualsevol altre gratacels de Chicago.
Encara que té un disseny modern, la forma rodona de les peces de formigó prefabricat va ser una clara reacció contra les torres de vidre i acer de Mies van der Rohe, l’estil del qual prevalia a Chicago en aquella època.“
Wim De Wit
Text extret del llibre “AIA guide to Chicago”, editat per Alice Sinkevitch
Publicat per Harcourt Books. Any 2004
+ info:
- web de Bertrand Goldberg
- sobre Bertrand Goldberg (ArchitechGallery)
- sobre Marina City (web de B. Goldberg)
- sobre Marina City (ArchitechGallery)
- sobre Marina City (wikipedia)
- sobre Marina City (Great Buildings)
8 Octubre 2009
Garatge per a 1000 automòbils, París (Melnikov)
Projecte de garatge per a 1000 automòbils. París. 2a variant.
Any: 1925 (no construït)
“El segon projecte de l’edifici del garatge disposava per a la seva construcció d’una parcel·la de 50 x 50 metres de superfície. Quatre espirals-rampa que no es creuaven entre si. Una de les espirals irromp en el centre de la façana de l’edifici i els cotxes passen ràpidament per ella davant la mirada de la multitud de París “. Konstantin Melnikov
Llibre:
“Melnikov: Aparcamiento para 1000 autos. 2ª variante. París 1925”
Col·lecció “Arquitecturas ausentes del siglo 20”. Núm. 15
Autors: Navarro Baldeweg, J. / Jaque, A.
8 Octubre 2009
Garatge-pont sobre el Sena, París (Melnikov)
Projecte de garatge-pont sobre el riu Sena. París.
Any: 1925 (no construït)
+ info sobre Konstantin Melnikov: cliqueu aquí
8 Octubre 2009
Aparcament de bicis, Amsterdam
Aparcament de bicicletes al costat de l’estació central d’Amsterdam.
BikePark & Ride?
5 Octubre 2009
SITE: “Best Parking Lot Building”
Dallas, Texas
Any: 1976 (no construït)
Una gran superfície ondulada d’asfalt recobreix, com una coberta, l’edifici, el qual passa a ser absorbit pel context circumdant.
El fet que l’aparcament s’estengui per la coberta fa que l’arquitectura desaparegui com element independent.
5 Octubre 2009
SITE: “Ghost Parking Lot”
Hamden, Connecticut, EUA
Any: 1977
La famosa instal·lació Ghost Parquing Lot, de SITE, va consistir en una filera de 20 cotxes al pàquing d’un supermercat, que emergien del terra a diversos nivells coberts d’asfalt, com formant part de la mateixa matèria del sòl.
Així, la relació entre els dos elements tradicionals del típic mall comercial suburbà -automòbil i asfalt- s’inverteix.
L’imponent resultat va ser retirat en 2003.
+ info:
- sobre SITE
- sobre “Ghost Parking Lot” (haureu de baixar una mica amb el cursor…)
5 Octubre 2009
Arman: “Long term parking”
Any: 1982
Dimensions en mm.: 19500 x 6096 x 6096
L’any 1982 l’artista francès Arman va construir a Jouy-en-Josas (França) un potent monument, que seria com una transposició del “Cadillac Ranch” d’Ant Farm a sòl europeu, consistent en un enorme prisma de 1600 tones de formigó en el qual es troben incrustats 59 cotxes. La forma totèmica del monument d’Arman afegeix un valor més a la seva característica acumulació d’elements, tan relacionada amb la crítica al consum realitzada per Ant Farm, i llança un clar missatge de desmitificació de l’adoració que, encara en aquell moment, després de la crisi del petroli de 1973, es dedicava a l’automòbil.
+ info sobre Arman: aquí (Viquipèdia)
5 Octubre 2009
Ant Farm: “Media burn”
Ant Farm van saber servir-se del Cadillac, la icona de les icones, per fer crítiques punyents de la societat de consum i de la informació. En uns Estats Units molt més desenvolupats que Europa quant al mercat de la comunicació i el consum, el Cadillac Eldorado era al mateix temps la mostra de tot el bo i dolent del sistema. En una impactant actuació anomenada “Media Burn”, els Ant Farm van estavellar un Cadillac Eldorado, transformat en una espècie de cotxe futurista, contra un mur de televisions cremant, per criticar precisament la manipulació de les vides dels americans a través dels mitjans de comunicació. “Media Burn” és una de les actuacions artístiques més influents del segle 20, i com a tal va ser recollida per a una exposició per la Tate Modern el 2007.
+ info:
- sobre Ant Farm (Viquipèdia)
- sobre “Media burn” (Tate Modern)
5 Octubre 2009
Ant Farm: “Cadillac Ranch”
“Cadillac Ranch”, a Amarillo, Texas, és una instal·lació de l’inconoclasta grup artístic Ant Farm. La instal·lació consisteix en deu Cadillacs, des d’un Club Coupé de 1949 fins a un Sedán de 1963, amb el morro enterrat a terra i dues terceres parts del cos sobresortint amb una inclinació d’uns 60 graus. La impactant imatge, associada a l’infinit paisatge d’aquesta part de Texas, constitueix una de les obres d’art no convencionals més populars del segle 20. El “Cadillac Ranch”, una mostra crítica entorn de la societat i el paper de l’automòbil, va ser, paradoxalment, mogut el 1997 dues milles a l’oest de la seva ubicació original… per escapar de l’expansió urbanística d’Amarillo.
+ info sobre Ant Farm: aquí (viquipèdia)
4 Octubre 2009
La bicicleta a Barcelona
4 Octubre 2009
Metro de Barcelona (actualitat + L9)
Línia 9
Les línies L9 i L10, que es troben actualment en construcció, travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Sta. Coloma fins a la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Ambdues línies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinardó, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a L’Hospitalet. Per cadascun dels extrems d’aquest tronc central, es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Sta. Coloma al nord, i cap a El Prat-l’Aeroport i la Zona Franca pel sud. Esdevindrà la línia més llarga d’Europa amb 42,6 km i 51 estacions (conjuntament).
La principal característica d’aquesta obra és la gran profunditat a la que es construeix, per evitar la resta de línies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Això facilita enormement la construcció però augmentarà el temps d’accés dels passatgers des del carrer a l’andana. S’ha previst la instal•lació de grans ascensors que faran aquest descens. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, donades les característiques de la zona.
La construcció es desenvolupa en la quasi totalitat del traçat mitjançant tuneladores que permeten una construcció més segura i més ràpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d’un diàmetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La raó d’aquesta tria de diàmetre, és la dificultat de construir les estacions des de la superfície donada la gran profunditat de la línia. D’aquesta manera només es perfora un gran pou d’ascensors des de la superfície, cosa que evita expropiacions en superfície per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d’aquesta sistema constructiu són també força majors, amb grans volums de terres extretes, de formigó per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d’experiència prèvia, ja que es tracta del primer cop que s’utilitza una tuneladora d’aquestes dimensions. La inversió total previstaera de 2.248 M€, però actualment ja s´han superat els 4.000 M€.
+ info:
Web oficial de la Línia 9
Línia 9 – viquipèdia
4 Octubre 2009
Mobilitat i transports públics a Barcelona
4 Octubre 2009
“(A) Asfalto: Il carattere della città”
“(A) Asfalto: Il carattere della città”
A càrrec de Mirko Zardini
Any 2003
Editat per Electa
4 Octubre 2009
Quaderns 218: (Repensant la) Mobilitat
Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme
Núm. 218
Any 1997
Editat pel COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
amb els següents articles:
- “Repensant la mobilitat”, Manuel Gausa
- “Viure al llarg de l’autopista”, MVRDV
- “Ressonant amb l’autopista”, Martin Price
- “El cotxe i la ciutat: Victor Green a Amèrica, 1943-62″, Alex Wall
- “Lingotto”, Xavier Costa
- “El circ modern. L’autòdrom de Mestres Fossas a Sitges”, Pedro Azara
- “Cotxes?”, Willy Müller
i els següents projectes:
- Shopping mall Zigzag, MVRDV
- Shopping mall Loop, MVRDV
- Parkhouse Carstadt, NL Architects
- Sala d’exposicions per a Smart, venda i annexos, Alfred Arribas i Marcià Codinachs
4 Octubre 2009
Park & Ride
Segons la Viquipèdia, es defineix com a Park and Ride (aparcar i muntar en anglès) als aparcaments de dissuasió o intercanvi per a automòbils situats en la perifèria de les ciutats i vinculats a una estació de transport públic, la finalitat dels quals és encoratjar els conductors a aparcar el seu vehicle privat i accedir al centre de les ciutats mitjançant el transport públic.
Per lleguir l’article complet, cliqueu aquí.
29 Setembre 2009
Projectes 5: Park&Ride a Barcelona
Presentació de Projectes 5:
Divendres, 2 d’octubre de 2009, a les 16.00
16:00 – 16:15 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
- Encàrrec per la primera setmana
16:15 – 18.00 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Juan Domingo Santos
- Carlos Quintáns + Carlos Pita
- Alberto T. Estévez
- Antoni Vaíllo
18:00 – 18:30 > Preguntes dels alumnes i elecció de professor
A partir del dijous 1 d’octubre us podreu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 5: “Park&Ride a Barcelona”.
10 Setembre 2009
Taller Vertical 2009: “Objectes vius. Jocs socials”
del dimarts 15 al dimecres 23 de setembre de 2009
“El taller “Objetos vivos, juegos sociales” propone la idea de arquitectura como juego, entendida la arquitectura tanto en su condición de artefacto, como conjunto de hechos, y como conjunto de vínculos.
El juego como objeto vivo tiene capacidad para catalizar vínculos dentro de un espacio. En la idea del juego como objeto vivo el campo de juego construye un lugar donde se desarrollan los movimientos, y éstos se producen a partir de las reglas del propio juego. El juego como paisaje social establece vínculos en el tiempo por medio de las estrategias. El placer del juego construye relaciones entre los diferentes actantes, personas y objetos, espacio y tiempo.
Con el fin de catalizar la comprensión del juego como objeto vivo se proyectará la pelicula “Der Lauf der Dinge” (1987) de los artistas suizos Fischli y Weiss, mientras la película” Calder´s Circus” (1961) del artista americano Alexander Calder, servirá de punto de partida para desarrollar la idea del juego como paisaje social.”
Luís Moreno Mansilla + Emilio Tuñón
Directors
Luís Moreno Mansilla + Emilio Tuñón
Subdirector
Carlos Martínez de Albornoz
Professors
Estel Ortega + Sergi Pons
Joan Vitòria + Pere Buil
Cristina Castelao + Jordi Roviras
Jaume Canals
Marc Binefa
Jonathan Arnabat
Carles Càmara
Esther Rovira
Ivan Shumkov
José Zabala + Irene
Jorge Vidal
Seminaris
Luís Úrculo
Andrés Jaque
Jurat
Emilio Tuñón
Luís Moreno Mansilla
Maria Reig
Jaume Armengou
Vicenç Sarrablo
Enrique Walker
Ramon Prat
Secretari del jurat: Borja Ferrater
Coordinació
Borja Ferrater + Esther Rovira + Joan Vitòria
9 Juny 2009
Lliurament final: divendres 19 de juny
La correcció començarà puntualment a les 11h. A aquesta hora ha d’estar tot penjat i exposat.
Cada grup penjarà a la part de l’aula on normalment fa les correccions.
Material a presentar:
4 làmines din-A1 verticals, per ser col·locades dues a sobre i dues a sota.
- Làmina 1 (làmina conceptual, on s’expliquin les idees del projecte):
idees principals, resum, històric
referències
fotos maquetes de treball
memòria
emplaçament
- Làmines 2 i 3:
Plantes, alçats, seccions (mínim e. 1/200 ) i detalls constructius (e. 1/20)
- Làmina 4:
Una sola imatge del projecte (que ocupi almenys 2/3 parts de la làmina).
Pot ser un dibuix a mà alçada, un fotomuntatge, un render, una aquarel·la, un collage,… el que vulgueu, però ha de ser aquella única imatge que resumeixi i expliqui millor el vostre projecte.
Totes les làmines hauran de dur:
· curs: Projectes 8. 2008-09
· nom del projecte: Escola de Música a Sarrià
· nom i cognoms de l’alumne
· nom i cognoms del professor
· el “nord” (l’orientació)
· l’escala
· acotació
· superfícies
Maquetes
Heu de dur totes les maquetes que heu fet durant el curs: les conceptuals, les de treball/procés i la definitiva.
CD
Ha de contenir les 4 làmines en format pdf i fotos de les maquetes.
Ha de dur una caràtula amb:
· curs: Projectes 8. 2008-09
· nom del projecte: Escola de Música a Sarrià
· nom i cognoms de l’alumne
· nom i cognoms del professor
9 Maig 2009
Jury intermig 15.05.09
Material a presentar el proper divendres:
1. Maqueta/es (mínim una conceptual a 1/500)
2. Documentació gràfica (mínim dues làmines A1)
- 2.1. Planta d’emplaçament i esquemes d’anàlisi de l’entorn 1/500
- 2.2. Planta/es de l’edifici 1/200
- 2.3. Imatge(s) de l’edifici
- 2.4. Seccions longitudinal i transversal de l’edifici en relació amb l’entorn 1/200
- 2.5. Breu memòria conceptual:
> concepte i idea germinal
> mecanisme de desenvolupament de projecte
> regles de joc i procés
> relació amb el lloc
Important: La composició de les làmines i el grafisme triat han de ser coherent amb la idea central del projecte i han de reforçar el concepte a transmetre.
De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.
5 Maig 2009
Ref: Tectonica 14 – “Acústica”
Amb
els articles:
- “La inmaterialidad creativa del sonido” d’Higini Arau
- “Introducción a la acústica arquitectónica” de Graciela Roselló Vilarroig y José María Marzo
- “La arquitectura del sonido” de Francesc Daumal i Domènech
els projectes:
- Teatre-Auditori de Guadalajara, de Rojo/Fernández-Shaw Arquitectos amb Ángel Verdasco
- Teatre-Auditori Ciutat de Lleó, d’Emilio Tuñón i Luís Moreno Mansilla
- Auditori i Conservatori municipal de Vila-seca, de Pau Pérez
i el dossier de productes, elaborat per Graciela Roselló i Carmen Valencia
Enllaç al Tectonica 14 – “Acústica”
25 Abril 2009
Classe el dijous 30 d’abril
El proper divendres 1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors , és festiu i la classe de projectes es desplaça al dijous 30 d’abril a la tarda.
Grup Carlos Quintans: a partir de les 15h.
Grup Felip Pich-Aguilera: a partir de les 16h.
Grup Paredes-Pedrosa: ni l’Ángela ni l’Ignacio podran venir, però haureu de corregir amb qualsevol dels altres dos grups.
Recordeu que haureu de dur, obligatòriament, la maqueta d’emplaçament a 1/500, a més de l’anàlisi del lloc i les primeres idees de projecte dibuixades.
25 Abril 2009
Ref: “La pianista” de Michael Haneke
Basada en la novel·la homònima d’Elfriede Jelinek (Premi Nobel de Literatura, 2004)
Director: Michael Haneke
Intèrprets: Isabelle Huppert, Benoît Magimel, Annie Girardot, Anna Sigalevitch, Susanne Lothar, Udo Samel, Cornelia Köndgen
Guió: Michael Haneke
Any: 2001
Nacionalitat: Àustria / França
Premis al Festival de Cannes 2001:
- Gran Premi del Jurat
- Millor actriu per Isabelle Huppert
- Millor actor per Benoît Magimel
Sinopsi:
Erika Kohut imparteix classes de piano en el Conservatori de Viena. Viu amb la seva mare, la qual la controla a tota hora i exerceix sobre ella una forta repressió sexual. Quan Erika escapa de la influència de la seva mare acudeix a espectacles porno i autocines on es masturba mirant com ho fan altres parelles. Un dia Erika acudeix a casa d’uns coneguts a donar un concert privat de piano. Allí coneix al jove fill d’aquests el qual s’enamorarà bojament d’ella. A partir d’aquí comença una tortuosa relació que els durà a ambdós fins al límit…
Comentaris de César López Davila:
“Que Michael Haneke no és un director corrent ja va quedar palès en les seves anteriors pel·lícules estrenades a Espanya “Funny Games” i “Codi Desconegut”. La primera explorava la violència d’una forma brutal, gairebé feridora mentre que la segona tenia la incomunicació com tema central amb una fantàstica Juliette Binoche com a protagonista. Vam poder comprovar llavors que Haneke, lluny de la feblesa o “cursileria” amb la qual altres directors plasmen la realitat en les seves pel·lícules, tria el camí més sincer i, alhora, el més dolorós per a mostrar-nos-la. Doncs bé, aquesta mirada freda que apareixia en els seus anteriors films es veu potenciada en “La Pianista”. El director gaudeix fent-nos testimonis directes de la decadència interior d’aquesta professora de piano la vida de la qual està marcada per una mare possessiva i una total alienació de la societat. Aquest control absolut per part de la seva mare duu a la protagonista a desenvolupar uns instints sexuals depravats els resultats dels quals van des de les visites habituals a cabines i shows pornogràfics fins a l’automutilació. Haneke ens mostra la vida d’aquesta dona d’una forma totalment distant i fent-nos saber, des de l’inici de la pel·lícula, que la inadaptación de la protagonista és totalment irremeiable i que mai podrà arribar a fer una vida normal. I és aquesta certesa la que fa la pel·lícula tan desalentadora, tan dura i, alhora, tan sincera. Perquè el que aquí pretén el director no és incomodar-nos sinó mostrar-nos la realitat tal qual ell la veu, tan com és en realitat per molt que, en ocasions, no vulguem veure-la. Potser no és quelcom que es trobi en el nostre entorn (o si) o alguna cosa que ens sigui propera, però és quelcom que, sens dubte, existeix.
En definitiva, “La Pianista” suposa una feroç crítica a l’alta societat austríaca alhora que ens mostra d’una forma descarnada, freda i sincera allò que tots sabem que existeix però que ens neguem a veure.”
24 Abril 2009
Ref: Conceptes físics
so
1 m. [LC] [FIF] [CO] Impressió produïda en l’òrgan de l’oïda per les vibracions elàstiques d’un cos que es propaguen en tots els medis materials en forma d’ones. Un so agut o alt. Un so greu o baix. L’altura o to d’un so. La intensitat d’un so. El timbre d’un so.
2 m. [LC] [MU] [FIF] Sensació produïda en l’òrgan de l’oïda deguda a impulsions que ocorren regularment. El so del violí, de la flauta. L’he reconegut en el so de la veu. El so de les campanes. Un so metàl·lic. Músic pagat fa mal so. Entrem a treballar a so de campana.
http://ca.wikipedia.org/wiki/So
soroll
m. [FIF] Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i provoquen en l’ésser humà, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Soroll
reflexió
1 f. [LC] [FIF] Acció de reflectir o de reflectir-se la llum, el so, etc.; l’efecte. La reflexió de la llum. Les lleis de la reflexió.
2 1 f. [FIF] Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
2 2 [FIF] reflexió acústica. Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Reflexi%C3%B3
reverberació
1 f. [LC] [FIF] Acció de reverberar; l’efecte.
2 f. [FIF] Reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut de la qual, un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Reverberaci%C3%B3
eco
m. [LC] [FIF] Repetició d’un so produïda per la reflexió de les ones sonores. Sentir un eco. Sols l’eco responia a la seva veu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eco
difracció
f. [FIF] Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum o de qualsevol altra ona. Difracció de la llum per una escletxa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Difracci%C3%B3
absorció
f. [QU] [FIF] En fís., pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o de les ones sonores en travessar un medi absorbent.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Absorci%C3%B3_(so)
24 Abril 2009
Portal d’història de l’arquitectura moderna
Enllaç al Portal d’història de l’arquitectura moderna (UPC), amb fitxes molt completes del edificis més importants de l’últim segle:
http://eprints.upc.es/historiaenobres//projectes.php
21 Abril 2009
“Escola de música” (Hamburg) d’EMBT
Concurs: 1997 (primer premi)
Projecte i obra: 1997-2000
“La forma convexa de la façana és més coherent amb l’arbre… volum, reflexions.”
“Els arbres existents al lloc defineixen el marc del projecte.
L’edifici està situat entre aquests arbres i la qualitat volumètrica dels mateixos es barreja amb la façana transparent de la nova escola.
Darrera d’aquesta façana s’hi troba l’àrea d’espera pels alumnes -gairebé com aprenent sota els arbres-.
El nou edifici intenta reconèixer el context existent i els edificis del voltant.”
“El material de les façanes és el maó -groc i vermell-, excepte en la façana que dóna al carrer, una construcció de vidre i ferro amb panells metàl·lics de colors.
El paisatge es fa evident contínuament a l’edifici -vidre i panells metàl·lics encerclen els arbres- i els murs de maó es refereixen, amb el seu color i la seva textura, a l’escola veïna.”
“L’escola està dividida en una zona pública (cafeteria, classes de conferències, etc) i una privada (aules, administració), connectades amb una entrada comuna.
La cafeteria està oberta al parc.
L’administració, més les àrees d’informació i relacions públiques, ocupa la planta baixa, i les aules es troben a la primera i segona plantes, amb l’àrea del hall entre els arbres.
Una sèrie de rampes i escales condueix des del hall d’entrada a l’auditori a la primera planta.
Aquesta connexió aconsegueix una processió cerimonial dels visitants i serveix d’escenari pels actes públics.”
“L’estructura de la façana al carrer està construïda amb pilars rodons i bigues, com fragments dels arbres que circunden l’edifici.
La façana interior de formigó i l’exterior estan pintades amb franges de colors diferents.”
“La introducció del color a les façanes podrà aportar alegria a l’escola.
El conjunt d’aquests elements -color i llum- que connecten el paisatge a l’estructura expressa en un edifici l’energia i la joventut dels nens i la música.”
EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue)
19 Abril 2009
Moments musicals: Toumani Diabaté – “Cantelowes”
19 Abril 2009
Moments musicals: Steve Reich – “Piano Phase”
sobre Steve Reich:
- web oficial
- wikipedia
19 Abril 2009
Ref: “El disseny sonor de l’espai construït”
Interessant article de Cristina Palmese: “El disseny sonor de l’espai contruït. Entre la intuïció i el mètode“.
19 Abril 2009
Conferència “Auditorios” d’Ignacio G. Pedrosa
El passat divendres 14 d’abril de 2009 l’Ignacio García Pedrosa ens va fer una conferència sobre “Auditoris”.
Alguns dels auditoris que va comentar són:
- Palau de la Música Catalana (Barcelona) de Lluís Domènech i Montaner, 1908
- Auditorio Manuel de Falla (Granada) de J.M. García de Paredes, 1978
- Symphony Hall (Boston) de McKim, Mead and White, 1900
- Opera “Garnier” (París) de Charles Garnier, 1875
- Bayreuth Festspielhaus (Bayreuth), d’Otto Bruckwald, 1876
- Teatre Epidaure (Grècia), s. 4 aC
- Aspen Music Festival Hall (Colorado, EUA) d’Eero Saarinen, 1946
- Palau de la Música (València) de J.M. García de Paredes, 1987
- Opera (Essen) d’Alvar Aalto, 1959-88
- Kultuuritalo (Hèlsinki) d’Alvar Aalto, 1958
- Casa da Música (Porto) de Rem Koolhaas (OMA), 1999-2005
- Walt Disney Concert Hall (Los Angeles) de Frank O. Gehry, 2003
- Teatre total de Walter Gropius, 1927
- Auditorium Building (Chicago) de D. Adler i L. Sullivan, 1890
- IRCAM (París) de Renzo Piano, 1992
- Stockhausen Spherical Concert Hall (Osaka) de K. Stockhausen, 1970
- Prometeo de Renzo Piano i Luigi Nono
- Pavelló Philips (Brussel·les) de Le Corbusier i I. Xenakis, 1958
19 Abril 2009
“Casa da Música” (Porto) de Rem Koolhaas
La Casa da Música és una sala de concerts de Porto, Portugal, dissenyada per l’arquitecte holandès Rem Koolhaas, que dóna cabuda a la institució del mateix nom i a les seves tres orquestres Orchestra Nacional do Porto, Orchestra Barroca i Remix Ensemble. El projecte va concebre’s de cara als esdeveniments de Porto 2001-Capital Europea de la Cultura i la construcció va iniciar-se el 1999, però no es va poder acabar fins a principis de 2005.
Enllaços interessants:
Casa da Música: web oficial
Casa da Música: article completíssim amb text, fotos, enllaços,…
Casa da Música: wikipedia
OMA (Rem Koolhaas)
17 Abril 2009
Ref: “El silenci abans de Bach” de Pere Portabella
Director: Pere Portabella
Guió: Pere Portabella, Carles Santos i Xavier Albertí
Director de fotografia: Tomàs Pladevall
Actors: Àlex Brendemühl, Feodor Atkine, Christian Brembeck i Daniel Ligorio
Any: 2007
Text de l’artista Marcelo Expósito:
‘Die Stille vor Bach’ (‘El silenci abans de Bach’) és una aproximació a la música i a les disciplines i oficis que l’envolten a través de l’obra de Johann Sebastian Bach. Una mirada a les profundes relacions dramatúrgiques entre imatge i música, de manera que aquesta darrera no es concep com un mer subratllat subsidiari de la imatge, sinó com un subjecte paritari de la narració.
Així, doncs, parteix d’una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d’obres de J. S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d’un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història del film. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J. S. Bach.
Johann Sebastian Bach arriba a Leipzig amb la família per ocupar el lloc de Kantor a l’Escola de Sant Tomàs. Treballador aplicat i devot, la seva posició social i laboral és lluny de ser privilegiada; però la seva fama com a compositor i intèrpret creix exponencialment en el transcurs de la seva vida i va més enllà de la seva mort, i és en el present tant un referent de l’alta cultura com una icona popular.
Punt
No hi ha més argument en aquest film. Com en tots elsde Portabella des de fa trenta anys, “Die Stille vor Bach” és cinema despullat d’anècdota. Ni s’hi descela cap intimitat, ni hi esclata cap escàndol, ni s’hi explica pràcticament res que no se sàpiga; Bach, de fet, hi apareix, pròpiament parlant, en escasses escenes: és exactament l’oposat d’un biopic. És també l’oposat del format de telesèrie inflat a 35 mm (als films comercials actuals els personatges parlen pels descosits perquè la indústria de producció de films ja no creu en la imatge ni en el cinema).
Amb prou feines s’hi parla, però podríem dir que aquest film parla fonamentalment de dues coses: del treball i de la història.
És mitjançant el treball que aquest film opta per parlar de l’art. Bach no és un geni que crea ‘ex nihilo’ per pura i transparent inspiració divina. És un treballador infatigable que ven la seva dedicació i el producte de la seva intel·ligència creativa en canvi de (pocs) diners. Ha de lluitar per mantenir la feina i és un compositor conscient de les condicions materials que fan possible la seva música. Tot el film s’ha fet amb so directe, remarcant d’aquesta manera com la música procedeix sempre de la tècnica i de la fisicitat dels instruments, i també de l’esforç i del virtuosisme de l’execució. Bach ensenya al seu fill que la música que sona dins el seu cap se socialitza precisament mitjançant la seva tècnica d’interpretació. Els personatges del film, per norma general, i no tan sols Bach, treballen: hi ha camioners que interpreten música, carnissers que empaqueten vísceres amb partitures de Bach i afinadors de pianos que són cecs. Es podria dir que el film també treballa, perquè es nega a limitar-se a explotar les baixes passions o les expectatives o la necessitat d’evasió dels espectadors, als quals se sol·licita també que participin en el treball del film.
16 Abril 2009
Moments musicals: John Cage – 4′33″
Sobre John Cage: http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Cage
16 Abril 2009
Projectes 8: Escola de música a Sarrià (Barcelona)
Presentació de Projectes 8:
Divendres, 17 d’abril de 2009, a les 11.00
11:00 – 11:30 > Presentació del curs:
- Programa
- Emplaçament
- Objectius del curs
- Calendari
- Encàrrec per la primera setmana
11:30 – 13:30 > Conferència-presentació de cada un dels professors:
- Angela García de Paredes – Ignacio García Pedrosa
- Felip Pich-Aguilera
- Carlos Quintans
13:30 – 14:00 > Preguntes del alumnes i elecció del professor
15:00 – 16:30 > “Auditorios”. Conferència a càrrec d’Ignacio García Pedrosa
Ja podeu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 8: “Escola de música a Sarrià (Barcelona)”.
8 Març 2009
Lliurament final: Divendres 20 de març
Les làmines hauran de ser en format A1.
El contingut mínim exigit serà:
- Memòria d’una extensió d’uns 3 A4 però incorporada a les làmines A1.
- Làmina A1 conceptual, on s’expliquin les idees principals del projecte.
- Planta d’emplaçament (amb el nord indicat)
- Plantes, alçats i seccions descriptius del projecte (mínim E 1/200).
- Seccions constructives (mínim dues) pels punts més significatius del projecte (E 1/20)
- Quadre de superfícies
- Fotos de les maquetes incloses a les làmines (o totes agrupades en un sol A1)
- Representacions tridimensionals (dibuixos a mà alçada, fotomuntatges, renders, aquarel·les, collages,…) que expliquin els diferents espais del projecte.
- Maqueta conceptual, maquetes del procés i maqueta final.
3 Març 2009
Les Termes de San Pellegrino (Itàlia) de D. Perrault
Al juliol de 2008 Dominique Perrault va guanyar el concurs internacional per fer unes termes a San Pellegrino (Lombardia, Itàlia).
La geografia del lloc determina el projecte, el qual per una banda es recolza sobre la muntanya i per l’altra s’arrela al parc del Casino.
Una gran terrassa-jardí-passeig abocada sobre la vall relliga passat i futur, unint les diverses arquitectures.
La volumetria del conjunt s’inspira de la naturalesa i dels paisatges de muntanyes de l’entorn per crear com uns grans blocs de pedra o de gel desordenats, amb la intenció d’aconseguir una arquitectura que sembli lliure, espontània i natural.
Aquesta “violència” natural exterior contrasta amb una buscada calma interior.
Les parts vidrades s’incrusten en aquests blocs erràtics, com si fossin cristalls en una roca, i banyen l’interior d’una llum acolorida i tamisada la qual aporta calma als espais de bany, relaxació i meditació.
A la part inferior de les termes s’hi desenvolupa una extensió de la vila.
23 Febrer 2009
Xerrada sobre Caldes de Montbui i el sector termal
Aquest proper divendres 27 de febrer, vindrà la Raquel Costa de l’Ajuntament de Caldes de Montbui a fer-nos una conferència sobre la relació de Caldes de Montbui i el sector termal.
23 Febrer 2009
Grup Rafael de la-Hoz: canvi de dia
Pel grup del Rafael de la-Hoz: el dia de correcció d’aquesta setmana s’ha traslladat a dijous, d’11 a 15h.
16 Febrer 2009
Jury intermig (20.02.2009)
Aquest divendres 20 de febrer de 2009, d’11 a 18h, tenim jury general.
A les 11h han d’estar tots els treballs penjats a les parets de l’aula i les maquetes exposades sobre les taules.
Grup A. Vaíllo:
1. Maqueta conceptual
2. Documentació gràfica (A1)
Contingut:
- 2.1. Planta general de Caldes amb localització genèrica
Ubicació i relació amb l’entorn pròxim
- 2.2. Planta/es conceptual de l’edifici
Organització de les àrees i relació entre parts
- 2.3. Imatge de l’edifici
- 2.4. Secció conceptual i imatge interna
- 2.5. Breu memòria conceptual:
> concepte i idea germinal
> mecanisme de desenvolupament de projecte
> regles de joc i procés
> relació amb el lloc
El grafisme triat ha de ser coherent amb la idea central del projecte, i ha de reforçar el concepte a transmetre.
De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.
Els altres professors no han especificat tan detalladament el contingut de la presentació, però tots heu de dur maqueta, memòria escrita i el material gràfic necessari (plànols, vistes,…) per explicar el projecte.
7 Febrer 2009
Visita a Can Rius
Per a tots aquells que hi estigueu interessats, des de l’Ajuntament de Caldes de Montbui ens ofereixen la possibilitat d’una visita comentada a l’edifici de Can Rius el proper dimecres 11 de febrer, a les 10 del matí.
Punt de trobada: davant del Museu Thermàlia (si està tancat, cal trucar a l’intèrfon)
7 Febrer 2009
Ref: “Les Bains des Docks” (Le Havre) de Jean Nouvel
El complex aquàtic “Les Bains des Docks” (Jean Nouvel, 2005-2007) està situat en un dels molls més antics del port de Le Havre, França.
Inspirat en els banys termals de l’antiga Roma, aquest projecte busca el plaer no només en les piscines, sinó també, en la claredat de la llum del dia i en el so de les cortines d’aigua. Els 5,000 m2 del complex ofereixen una bella atmosfera de tranquil•litat gràcies a un acurat joc amb la llum natural i a una acústica molt ben estudiada, tots dos directament relacionats amb les diferents alçades dels sostres, els quals generen l’aparició de lluernaris i alhora trenquen la reverberació del so.
El color blanc de les rajoletes ceràmiques predomina en gairebé totes les àrees del complex, donant diferents matisos i textures a cada un dels espais.
El complex disposa, a l’interior, d’11 piscines fredes i calentes, saunes, un bany turc, una zona de spa amb hidromassatge i aquagym i un gimnàs i, a l’exterior, una gran piscina de 50×21m.
Fotografies: Clément Guillaume
Vídeos del projecte:
7 Febrer 2009
Caldes de Montbui
Municipi del Vallès Oriental, amb més de 16.000 habitants, ubicat entre els massissos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny, al peu de la muntanya del Farell (805 m) i a la vall de la Riera de Caldes, que travessa el municipi de nord a sud.
Caldes de Montbui es troba en una zona de fractures i plegaments que tenen com a conseqüència l’aflorament d’aigües termals, que brollen a més de 74ºC, una de les més elevades d’Europa, a raó de més d’1.000.000 de litres diaris.
Gràcies a aquest recurs natural, el municipi gaudeix d’una condició privilegiada que ha influït molt en el seu desenvolupament urbanístic i en el seu llegat històric, tradicional i cultural.
Actualment és el primer poble termal de Catalunya i posseeix les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica, declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Història
La situació privilegiada de Caldes, amb un microclima temperat, aigües abundants i els brolladors termals, han fet que aquest territori fos objecte d’ocupació humana des de temps remots. Les restes més antigues constatades fins al moment daten del neolític (4500 a 2200 aC).
El fet que vertebra un nucli urbà a Caldes en època romana és l’existència de les deus d’aigua termal. Els conqueridors romans van fundar un centre termal medicinal envers el canvi d’era (segles 1 aC – 1 dC), al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae.
A principis del segle 19, amb l’aparició dels primers balnearis, esdevé una revifalla del municipi i a mitjans de segle, amb vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un hospital militar amb serveis de balneoteràpia, Caldes de Montbui ja és la primera estació balneària de Catalunya
A tot això hi contribueix definitivament la línia de ferrocarril Mollet – Caldes inaugurada el 1880 (i tancada l’any 1932).
Fou en aquesta segona meitat del segle 19, que s’inicià l’expansió de l’activitat balneària tal i com ha arribat als nostres dies. En aquesta època es bastiren, dins d’un ampli repertori arquitectònic, una sèrie de confortables edificis, dins la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no solament a l’estricta cura d’aigües, sinó també, a oferir dies de lleure i descans als seus estadants.
Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya.
Les termes romanes
+ info:
web de l’Ajuntament
wiquipèdia
2 Febrer 2009
Ref: Complexe termal a Panticosa de MoneoBrockStudio
Aquests banys termals són coneguts com “Termes de Tiberi”, ja que les seves aigües eren ja apreciades en temps de l’emperador romà, i s’instal·len en la part superior de la Vall del Tena, en un magnífic paisatge pirinenc, on els cims més propers estan nevats tot al llarg de l’any.
La resposta dels arquitectes Belén Moneo y Jeff Brock és contundent i arriscada: l’edifici es recolza a la muntanya per oferir una façana sinuosa de vidre translúcid, composta en bandes, per expressar la seva condició “aquosa” embolicant els diferents esapis. El contrast amb la resta de blocs edificats és total, prenent l’edifici el protagonisme que tant el programa com el lloc li exigia.
Amb la línia corba assoleixen que un volum de proporcions considerables (8500 m2) sigui un aliat de la muntanya, que es fongui amb ella. I aquesta mateixa corba s’endinsa en les termes, en una dinàmica de recorreguts i visions creuades, que convida al visitant a explorar i no deixar de sorprendre’s.
La idea de recorregut que es descobreix, “el circuit de l’aigua”, ordena a més les estances curvilínies, totes banyades per una constant llum natural que, en moments triats de l’itinerari, busca la transparència per atrapar les increïbles vistes de l’entorn natural.
La serena construcció exterior té la seva lectura oposada a l’interior, de major exuberància material, amb mosaics i transparències a través dels vidres i alabastres. Aquesta decoració és una referència que es pren de la terma romana, que no va escatimar mitjans a l’hora d’omplir les estances d’aquests edificis públics amb ornaments i estàtues.
+info: Entrevistes amb arquitectes, promotor i constructor
1 Febrer 2009
“Arquitectures” a BTV
Cada diumenge a les 22.15 (i en reemissió a les 02.05), podeu veure la sèrie documental “Arquitectures”, producció de la cadena francoalemanya ARTE dedicada a les realitzacions més importants de l’arquitectura moderna des del segle 19 fins a l’actualitat.
+ info: “Arquitectures” a BTV
1 Febrer 2009
Ref: “Water cube” (Pequín) de PTW
El Centre Aquàtic Nacional (el “Water Cube”) va ser projectat, després de guanyar el concurs en 2003, per l’estudi australià PTW, en col·laboració amb l’enginyeria Arup, per a albergar les competicions de natació, salts, sincronitzada i waterpolo en els Jocs Olímpics de Beijing de 2008.
El projecte va ser desenvolupat sota la premissa de ser el més sostenible possible. D’aquesta manera, l’energia que utilitza és solar i el 80% de l’aigua és reutilitzada gràcies a processos de depuració. A més l’edifici aprofita i s’aprovisiona de l’aigua de pluja.
Però la major peculiaritat de la instal·lació és la carcassa exterior, composta per 22.000 bigues d’acer (6700 tones) i 634 membranes traslúcides, inflades amb aire a baixa pressió, d’un polímer anomenat ETFE (“etilè-tetra-fluoro-etilè”, el mateix plàstic utilitzat per a protegir de la radicació els transbordadors espacials; prou resistent com per a suportar les tempestes de sorra de Pequín, els estius asfixiants i els freds hivernals), que recobrixen una superfície total de 100.000 m2 en forma de 3500 bombolles.
Aquesta solució permet una excel·lent lluminositat en el conjunt de la instal·lació (el seu interior queda il·luminat al 90% per la pròpia llum del sol) i a més aconsegueix filtrar els llamps ultraviolats i mantenir una temperatura interior adequada.
De nit disposa d’una nova il·luminació formada per díodes luminiscents (Leds) que estalvien fins a un 60% de l’energia consumida pels clàssics fluorescents.
El complex té 6000 localitats fixes, a les quals es van unir 11.000 localitats temporals durant la disputa dels Jocs.
La construcció ha costat 143 milions de dòlars.
24 Gener 2009
Ref: Termes de Vals de Peter Zumthor
La gent del poble de Vals (Suïssa) viu de les aigües termals i de la roca d’on brollen.
L’aigua i la pedra són els únics recursos naturals en aquest paisatge alpí. Tanmateix, d’allà ha sorgit una economia pròspera.
Més de 400 litres d’aigua termal per minut flueixen dels dos brolladors de Vals. La meitat és portada a la planta d’embotellament de l’aigua mineral “Valser” i la resta al balneari de Vals.
Les Termes de Vals són un edifici construït per l’arquitecte Peter Zumthor el 1996. Es tracta d’un complex termal que se situa al turó d’un pronunciat pendent de la vall, apareixent amb forma de búnquer amb una sèrie de perforacions des de les quals es pot contemplar el paisatge de tota la vall.
L’interior de les Termes emula l’interior de la terra, amb espais il·luminats zenitalment mitjançant unes esquerdes que introdueixen una llum irreal. Els vasos de spa i termes se situen com si fossin llacs d’aigua subterrània a l’interior d’una cova, generant espais de descans i quietud adequats per al seu ús.
Per formar els murs Zumthor va utilitzar prop de 40.000 lloses de pedra de quars i les va amuntegar una sobre l’altra.
“El disseny va ser motivat pel desig d’establir una relació especial entre els banys, l’energia i la geologia originals del paisatge muntanyós” explica l’arquitecte.
“La construcció és l’art de configurar un tot amb sentit a partir de moltes particularitats. Els edificis són testimonis de la capacitat humana de construir coses concretes. El nucli propi de toda tasca arquitectònica resideix, per mi, en l’acte de construir. És aquí, quan els materials concrets s’acoblen i s’aixequen, on l’arquitectura pensada es converteix en part del món real“
Peter Zumthor a “Pensar l’arquitectura”
24 Gener 2009
Ref: Budapest
Des que va ser fundada pels romans, Budapest ha estat famosa pels seus banys termals.
Actualment hi ha una trentena d’equipaments termals i aquest sector representa un dels seus grans atractius turístics.
Per això, entre els nous usos que proposa la ciutat per regenerar algunes de les zones industrials, com l’illa d’Obuda, hi destaques nous equipaments de tractaments termals.
24 Gener 2009
Ref: “Hamam, il bagno turco” de Ferzan Ozpetek
Director: Ferzan Ozpetek
Turquia/Itàlia, 1997.
Sinopsi:
Francesco és un jove arquitecte italià que s’enfronta als problemes de l’aclaparadora vida quotidiana occidental i al vertigen dels plans de futur al costat de la seva noia. Entre tants fronts per atendre, una tia seva, antiga immigrant que havia arribat a Itàlia feia molts anys, mor, deixant-li en herència una casa a Istanbul. Els problemes burocràtics i econòmics que li ofereixen una possessió en un altre país l’animen a voler tancar l’inoportú problema acudint a la ciutat turca i liquidant l’abans possible el molest assumpte. Quan arriba a la ciutat del Bòsfor, s’assabenta que no ha heretat només una casa, sinó un Hammam, un bany turc, un dels centres socials entorn dels quals gira la vida col·lectiva turca, fins i tot a finals del segle 20.
24 Gener 2009
Ref: “La ducha” de Zhang Yang
Director: Zhang Yang
Xina, 1999.
Sinopsi:
Abandonat pel seu fill gran, que ha marxat a l’àrea de desenvolupament econòmic de Shenzhen a la recerca de fortuna, una pare (el senyor Liu) roman en Beijing criant el seu fill menor, que és retardat, i aferrat a la seva professió vocacional d’encarregat d’una casa de banys tradicional. Creient erròniament que el seu pare ha mort, el fill gran torna a Beijing i descobreix la màgia de la casa de banys i la seva importància dins de la comunitat. Envoltat dels vells clients i absorbit per la cultura del bany comunitari, el fill es veu obligat a fer front a les responsabilitats familiars i als problemes que porta la modernització.
El decadent encara que desitjable establiment “Aigua clara” regentat pel senyor Liu es converteix aquí en l’escenari perfecte perquè Zhang Yang expliqui el fenomen social xinès del bany públic, una tradició mil·lenària que, a poc a poc, es va apagant sota el pes dels terribles canvis econòmics i urbanístics del país. «Fa 10 anys», explica Zhang Yang, «a les cases xineses no hi havia dutxes, i els banys públics eren llavors un lloc de trobada al qual la gent estava obligada a anar; avui, els joves ja no freqüenten aquests llocs, però molta gent gran sí, els usen com a centre de reunió social».
Aquesta transformació de la imatge i l’ús social dels banys públics serveix a Zhang Yang com a metàfora per explicar la profunda transformació social d’un país com la Xina.
16 Gener 2009
Projectes 7: Edifici termal a Caldes de Montbui
Presentació del curs 2008-09:
Divendres, 16 de gener de 2009, a les 12.00
12:00 > Presentació del curs: Joan Vitòria (assistent) + Professors
- Programa
- Emplaçament
- Objetius del curs
- Calendari
- Encàrrec per la primera setmana
12:30 > Conferència d’Ignacio Vicens
13:00 > Conferència d’Antonio Vaíllo
13:30 > Conferència de Rafael De La Hoz
14:00 > Preguntes dels alumnes
Ja podeu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 7: “Edifici termal a Caldes de Montbui”.
6 Febrer 2008
AV nº111 Proximo Oriente_bibliografía
Més bibliografia un numero de arquitectura viva dedicat a grans projectes al pròxim orient.
Más bibliografía un numero de la revista arquitectura viva dedicada a grandes proyectos en el Próximo Oriente.
Arquitectura Viva 111
XI – XII 2006
PRÓXIMO ORIENTE
Del Golfo a La Meca, construcciones en la arena Del Golfo a La Meca. Desde la costa de los emiratos hasta el casco histórico de la ciudad santa, las poblaciones de la península arábiga se han propuesto diversificar las fuentes de ingresos hasta ahora centradas en las menguantes reservas de petróleo y de gas natural. Los enormes beneficios obtenidos se invierten en grandes operaciones inmobiliarias empeñadas en la construcción de espacios hedonistas y globalizados en los que el principal protagonista es el huésped para el que se prepara un espectáculo insólito.
Qatar. Este rico emirato aspira a convertirse en el centro del pensamiento del Golfo gracias al desarrollo de una prestigiosa universidad multicultural.
Abu Dhabi. Capital de los Emiratos Árabes Unidos, fue planificada en los años setenta siguiendo un modelo de ciudad ideal para 600.000 habitantes. Hoy, con casi el doble de población, y saturada la trama ortogonal trazada entonces, ha iniciado un proceso de expansión hacia las islas vecinas. La operación más emblemática se localiza en la isla de Saadiyat, para la que se ha diseñado un distrito cultural que cuenta con sucursales del Guggenheim y del Louvre.
Dubai. Con la vigésima parte de las reservas de petróleo de Abu Dhabi, Dubai ha descubierto un nuevo filón en el turismo de lujo. Impaciente por seducir a visitantes e inversores, la ciudad busca batir récords en todos los proyectos que emprende, lanzándose a la construcción insomne de una metrópolis de ficción.
Ras al Khaimah. En un privilegiado enclave natural con montañas y playas de arena blanca, este emirato se suma al crecimiento acelerado de sus vecinos, aunque apostando por un turismo más respetuoso con el entorno.
Rafael de La-Hoz
Condiciones extremas
Mike Davis
Paraíso siniestro
Javier Montes
Y en Arcadia, los egos
Brigitt Schultz
Santuario sitiado
Nouvel, Torre de oficinas
Isozaki y otros, Campus ECQ
Gehry, Museo Guggenheim
Nouvel, Museo del Louvre
Hadid, Teatro
Ando, Museo del Mar
Foster, Mercado Central
La-Hoz y Lamela, Torre
Lamela, Banco Islámico
Nouvel, Ópera
Hadid y Schumacher, Torres
RUR, Torre O14
A-cero, Torre Wave
Snøhetta, Edificio Gateway
OMA, Complejo turístico
OMA, Centro de Convenciones
2 Febrer 2008
080129_Geografía urbana_Antoni Lista
En la segona part de la classe ens acompanyà el geògraf Antonio Lista que comneçà fent una reflecció sobre Dubai i la seva morfologia de port natural i estratègic i la seva localització geogràfica i primordial dins les rutes comercial d’orient. Vam veure que no és gratuïta la seva obertura a occident i la seva posició de desenvolupament occidental ja que forma part de la seva condició històrica de port obert al món.
Seguidament vam comentar alguns projectes desde la seva bassant més urbano-geogràfica i vam apuntar alguns temes interessant referents a la urbanització d’un dessert i a la bareja d’usos en zones aparentment contràries i com aquestes estratègies poden canviar la dinàmica urbana d’un fragment de la ciutat, en el nostre cas la banda infraestructural del port-indústria-aeroport-centre logístic-dessert que ens ocupa durant aquest curs.
En la segunda parte de la clase nos visitó el geógrafo Antonio Lista que empezó reflexionando sobre Dubai, su morfología de puerto natural y comercial y su localización geográfica y primordial dentro de las rutas comerciales de oriente. Vimos que no es gratuita su apertura a occidente y su posición de desarrollo occidental, ya que forma parte de su condición histórico-morfológica.
Pasamos luego a comentar, algunos proyectos desde la óptica urbano-geográfica y apuntamos temas referentes a la urbanización del desierto y a la mezcla de usos en zonas aparentemente contrarias, así como, estas estrategias pueden cambiar la dinámica urbana de un fragmento de la ciudad, en nuestro caso la banda infraestructural del puerto-industria-aeropuerto-centro logístico-desierto que nos ocupa durante este curso.
2 Febrer 2008
080129_Infraestructuras_Isabel Concheiro
Arriben els dimarts de conferències i ens estrenem amb la col.laboració de Isabel Conchiro que ens explicarà el tema de la setmana a projectes, les infraestructures, a partir del viatge realitzat a la India.
Sota el títol “re-programar: sobre condiciones, programas y estrategias”, ens analitza diferents projectes infraestructurals on es dilueixen les obres entre ús i espai arquitectònic, aconseguint una simbiósi perfecte.
Empezamos con los martes duales de conferencias y correcciones temáticas. Cada martes recibiremos la visita de algún profesor que nos presentará con distintos ejemplos el tema que trabajamos durante la semana. También nos visitaran las distintas áreas de la escuela para corregir nuestros proyectos. Isabel Concheiro fue la primera de visitarnos y nos dio una perspectiva de las infraestructuras visitadas en el reciente viaje de estudios en la India.
Bajo el título de “re-programar: sobre condiciones, programas y estrategias”, nos analizó distintos proyectos infraestructurales donde ser diluyen las necesidades técnicas con el espacio arquitectónico entrando en sintonía perfecta.
30 Gener 2008
Para las pausas delante del pc
Jorge García de la Cámara ens ha fet arribar la informació sobre aquest super projecte d’aquest equip danès que proposen un SUPER HARBOUR en una illa de nova construcció, de què us sona?
Gràcies Jorge!
Jorge García de la Cámara nos ha mandado el link del video de este super proyecto de un estudio danés que proponen un SUPER HARBOUR en una isla de nueva construcción, de què os suena?
Gracias Jorge!
A més us deixem una altre bona web de videos d’arquitectura:
Os dejamos también una buena Web de vídeos de arquitectura:
30 Gener 2008
Zona franca de Dubai_info
Aquí us deixem els links per poder-vos descarregar diferents arxius referents a la zona franca de Dubai.
Aquí os dejamos los links de descarga de los archivos referentes a la zona franca de Dubai.
http://www.mediafire.com/?ce4jxtdz1bl
http://www.mediafire.com/?7h2ezyxy3el
A més teniu aquí la pàgina .
Pinchad aquí para ir a la página de la zona franca.
30 Gener 2008
Masdar ecocity en Abu Dhabi
Nova ciutat proyectada per Foster a Abu Dhabi. Les dades:
50.000 hab _ 15.000hab en la 1ª fase
15.000.000 de dòlars per en la 1ª fase
planta elèctrica d’hidrògen més gran del món
1ª ciutat lliure de carboni del món Nueva ciudad proyectada por Foster en Abu Dhabi. Los datos:50.000 hab _ 15.000hab 1ª fase
15.000.000 de dólares para 1ª fase
planta eléctrica de hidrógeno más grande del mundo
1ª ciudad libre de carbono del mundo
La inversión formará parte de la Iniciativa Masdar, una empresa creada para desarrollar energía limpia y sostenible, anunció el príncipe Mohammed bin Zayed al-Nahayn en la Cumbre para la Energía del Futuro celebrada en el Emirato. No detalló, sin embargo, ninguna fecha concreta.
El dinero irá a parar a infraestructura, proyectos de energía renovable como una planta solar, y mano de obra, todo para colocar a Abu Dhabi como el líder en el mercado de la energía limpia, dijo el sultán Al Jaber, ejecutivo de la Compañía de Energía Futura del Abu Dhabi.
“Se trata de un proyecto extremadamente ambicioso”, explicó Gerard Evenden, socio decano del gabinete de arquitectura de Lord Foster en Londres, que ha contado con un equipo al cargo del diseño durante nueve meses.
“Nos invitaron a diseñar una ciudad de cero carbono. En este inhóspito lugar tuvimos que explorar la historia para ver cómo los asentamientos antiguos se habían adaptado a sus ambientes.
”Los edificios se arracimarán como en una casbah, y serán enfriados por torres eólicas que recolectarán los aires del desierto y extraerán aire caliente. Ningún edificio tendrá más de cinco pisos de altura; la ciudad estará orientada de noreste a suroeste para obtener el balance óptimo de luz solar y sombra.
Se sentirá más parecida a muchas ciudades que se construyeron en la era de la carreta y el caballo. La mayoría de las calles tendrán sólo tres metros de anchura y 70 de largo, para desarrollar microclimas que mantengan el aire en movimiento; los tejados dejarán entrar el aire y dejarán al sol fuera en el verano.
Nadie estará a más de 200 metros del transporte público, y las calles cederán el paso a plazas con columnatas y fuentes.
“De ninguna forma intentamos imponer una arquitectura estándar internacional en Masdar. Nos esforzamos por conseguir un equilibrio de luz y calor”, explicó Evenden. “Esta zona padece únicamente tres meses de calor extremo, y el resto del año es bastante húmeda”.
Es el sueño de todo arquitecto construir una ciudad nueva, y el equipo de Foster dice que empezaron de cero. La idea ha sido reducir la cantidad de energía necesaria para construirla y vivir en ella, y luego dejar que la energía solar tome el control.
“Empezaremos con una gran estación de energía solar que proveerá la energía para construir la ciudad. Cerca de 80 por ciento de toda la superficie de los tejados se usará para generar electricidad solar, y como esperamos que la tecnología mejore conforme la construyamos, esperamos poder luego eliminar la planta de luz. Podríamos ‘tomar prestada’ energía del exterior, pero estamos tratando de demostrar que toda puede generarse dentro de los límites del sitio”, dijo Evenden.
Los arquitectos también están planeando gadgets de alta tecnología. Los 50 mil habitantes y todo aquel que trabaje ahí se moverá por la ciudad en uno de tres niveles.
Un tranvía ligero moverá a la gente entre Masdar y el bosque de torres de vidrio y acero de Abu Dhabi; el segundo nivel será de los peatones; usarán el tercero “células de transporte rápido personalizado”, especie de taxis personales sin conductor que funcionan sobre pistas o discos magnéticos en el camino”.
Evenden dijo que estos vehículos personales ya se están fabricando en Holanda, donde se usan para mover contenedores en el puerto de Rotterdam.
Pura limpieza
Masdar será un enclave con cero emisiones de carbono: toda la energía se obtendrá de fuentes renovables, y dada la ubicación, la mayoría de la electricidad será solar.
Será una ciudad sin desechos. Habrá reuso, reciclamiento, composteo y conversión de los desechos en energía; todo para que la corriente de residuos tienda a cero.
No habrá vehículos convencionales dentro de la ciudad. Se buscará que los viajes al exterior de la ciudad tengan bajo costo de carbono y se alentará el uso de transporte público o compartido.
Los principales links relacionados con la noticia
http://www.planetaazul.com.mx/www/2008/01/22/masdar-sera-la-primera-metropoli-sustentable/ http://www.masdaruae.com/
Gracias Isabel, por buscar referencias y nuevos posts para el blog.
22 Gener 2008
080117_Ferran Grau_Dubai go south!
El Ferran Grau, que s’ha incorporat al curs aquest segon trimestre com a professor, va encarregar-se de la introducció del curs. EL seus comentaris són fruit de la visita que va fer al curs, al jury de final de trimestre. Sota el títol de GO SOUTH! va parlar de les primeres impressions sobre Dubai i sobre el nostre treball tot apuntant nous horitzons per el projecte. El Ferran va fer ènfasi en el factor velocitat molt propi del nostre temps i que clarament forma part del desenvolupament de Dubai. Altres comenntaris es centraren en l’“espacio basura” la “Tabula rasa” o la comunicació en els documents de projecte.
Esta fue la introducción de Ferran Grau a la segunda parte del curso. Comentarios a raíz de su visita al jury final. Bajo el título de GO SOUTH! habló de las primeras impresiones de nuestro trabajo y de su manera de ver el proceder del curso fijando su atención en el factor tiempo que n Dubai se hace aún más protagonista de la ya habitual. El “espacio basura”, la Tabula rasa y la necesidad de saber encontrarla manera de comunicar la información en un proyecto como el nuestro centraron el resto de sus comentarios.
A
A pesar de no conocer aun muy bien Dubai, si que me parece que e factor TIEMPO es un parámetro que como y apuntáis en el dossier, incide decisivamente en el ejercicio planteado.Intentando ser mas preciso, cuando el tiempo transcurre rápidamente y por lo tanto empezamos a hablar e velocidad, se está fijando un denominador común.Creo que la velocidad progresiva a la que llamamos aceleración, puede tener ciertos aspectos positivos (los arquitectos siempre se quejan de l condición geológica que dilata los proyectos en el tiempo…) que deberíamos saber aprovechar (trabajar con la pareja CAUSA-EFECT0).Por otra parte el hecho de fijar constructivamente decisiones debería de tener durante el “tiempo” de proyecto unas PRE-CONSECUENCIAS.Por lo tanto a mi me parece que uno de los puntos interesantes del ejercicio es el de estudiar la capacidad de la arquitectura de ser ATEMPORAL, de ser realmente FLEXIBLE en tanto que sea capaz de admitir lo que podríamos nombrar como FAST-TRACK aplicado al PROGRAMA.Y como en el caso que no ocupa la arquitectura es sinónimo de infraestructura, aun parece más importante el ser riguroso en el planteamiento inicial.En definitiva creo que este trabajo gira entorno al límite entre ARQUITECTURA NEUTRA y la que puede ser VESTIDA FORMALMENTE si las condiciones de (Dubai) lo requieren.
B
Ya en otra línea, he visto que en el primer trimestre habéis recomendado el texto “Espacio basura” del maestro Rem Koolhaas. Es verdaderamente una ocasión única para reflexionar sobre el concepto y intentar ir un poco más allá analizando en este caso la interconexión de diferentes espacios de estas características emplazados en una misma “ciudad”.Estaría bien revisar el origen de esta tipología y como ha evolucionado hasta llegar a Dubai.
C
Otro tema que claramente parece que hay que tratar es el de la idea de paisaje, en tanto que comparación entre paisaje natural y paisaje artificial.Quizás porque las imágenes que nos llegan a priori delatan una superposición marcadamente artificial de lo construido sobre lo natural resultado de una falta de reflexión sobre la ocupación del territorio.Siempre me ha parecido interesante la superposición artificial de la arquitectura y en general de la acción del hombre en Isandia que, siendo respetuosa, da la sensación e que en cualquier momento es posible rebobinar y obtener un estado original de la “base terrestre”Seguramente en el caso que nos ocupa se abre una línea de investigación sobre como aproximarse a la TABULA RASA NATURAL, de la cual desconocemos las condiciones por el hecho de estar situados geográficamente en contextos sobre construidos.
D
En cuanto a la organización del curso a mi me parece que un proyecto de este calibre requiere DIBUJOS GRANDES, y no me refiero a la escala, sino a la idea de que un DINA1 contenga una planta o una sección o un detalle. Quizás diga esto en aras de evitar el típico panel compuesto como un TETRIS DE INFORMACIÓN donde no se reconoce ninguna jerarquía.
Ferran Grau 080117
22 Gener 2008
080117_presentació del programa de P7
El programa del curs ja esta perfilat i aquí us el deixem. Comencem a escalfar motors perquè es preparen 9 setmanes de treball intens. L’estructura general és semblant a la del trimestre passat on els dijous són els dies de correcions dels proyectes amb els professors de cada grup mentre que els dimarts tindrem conferències relacionades amb els temes d’entrega del curs i la correccions temàtiques amb les visites dels professors de les diferents àrees.Preparats tots per una nova carrera!
El programa del curso ya está listo y os lo adjuntamos aquí para que podáis ver como se van a estructurar las 9 semanas siguientes de curso. La estructura general de las clases se mantiene como en el primer trimestre, los jueves corrección con los profesores de cada grupo y los martes charlas de temas de curso y correcciones temáticas con los profesores de las distintas áreas. Preparados, listos… empezamos!
